Romain Gary (1914-1980) va néixer a la ciutat bàltica de Vílnius, va aprendre rus i jíddisch a casa i polonès a l'escola, va emigrar a França el 1928, es va afrancesar el nom, va ser pilot de guerra durant la Segona Guerra Mundial i va publicar una trentena llarga de novel·les, que han obtingut un cert èxit. De fet, és l'únic autor que ha guanyat dues vegades el premi Goncourt: el 1956 amb Les racines du ciel, i el 1975 amb La vie devant soi, publicat amb el pseudònim d'Émile Ajar, que va aconseguir enganyar crítics i lectors. Algunes de les seves novel·les s'han adaptat al cinema: el 1977 Moshe Mizrahi va dirigir La vie devant soi (també coneguda com a Madame Rosa), que va obtenir l'Oscar al millor film en llengua estrangera, i el 1979 Costa-Gavras va dirigir Clair de femme. Gary també va escriure guions i va dirigir la seva esposa, Jean Seberg, en dues pel·lícules.

La vida al davant, l'únic llibre d'aquest autor traduït al català, va ser publicat per Angle el 2004 i ha estat recuperat arran del centenari de l'autor en l'excel·lent traducció de Jordi Martín Lloret. Gairebé quaranta anys d'ençà que va ser escrit, el llibre manté l'autenticitat i fins i tot l'actualitat: es pot llegir sense tenir la sensació de viatjar en el temps. Se li podria aplicar la frase que llegim al començament de The Kid (un altre ingenu seductor), l'aportació de Charlie Chaplin al gènere picaresc: «A picture with a smile –and perhaps a tear.»

(Vicenç Pagès Jordà. "Un altre ingenu seductor", L'Avenç, núm. 405, octubre del 2014, p. 56)