—Vols prendre un aperitiu? —va demanar en Colin—. El meu pianòctel ja està acabat, podries provar-lo.
—Funciona? —va preguntar en Chick.
—Perfectament. M'ha costat posar-lo a punt, però el resultat supera les meves expectatives. A partir de la «Black and Tan Fantasy» he aconseguit un combinat realment estupefaent.
—En quin principi et bases? —va demanar en Chick.
—A cada nota hi faig correspondre un licor o una aroma. El pedal fort correspon a l'ou batut, i el de sordina, al gel. Per afegir-hi sifó cal un trinat en el registre agut. Les quantitats són directament proporcionals a la durada: la semifusa equival a una setzena part de la unitat, la negra a la unitat i la rodona al quàdruple de la unitat. Quan es toca una melodia lenta, s'activa un sistema de registre per tal que no augmenti la dosi, cosa que donaria com a resultat un còctel massa abundant, sinó la proporció d'alcohol. I segons la durada de la melodia, si es vol també es pot fer variar el valor de la unitat, reduint-lo per exemple a una centèsima part per obtenir una beguda que inclogui totes les harmonies, per mitjà d'un regulador lateral.
—Que complex —va observar en Chick.
—El conjunt obeeix una sèrie de contactes elèctrics i relés. No te'n dono detalls, que tu ja hi entens. Però és que, a més a més, el piano funciona de debò.
—És fantàstic! —va exclamar en Chick.
—Només hi ha una pega: el pedal fort per a l'ou batut. He hagut d'instal·lar un sistema especial d'activació, perquè quan es toca una peça massa hot, cauen trossos de truita dins del còctel i costa de beure. Ja ho arreglaré. De moment n'hi ha prou d'anar-hi amb compte. El de la crema de llet és el sol greu.
—Vaig a preparar-me'n un a base de «Loveless Love» —va dir en Chick—. Serà brutal.
—Encara és al traster, on m'he muntat un taller, perquè les plaques de protecció no estan caragolades. Au, anem-hi, que l'ajustaré per a dos còctels de vint centilitres més o menys, per començar.

En Chick es va asseure al piano. Al final de la melodia, una part del panell davanter es va abatre amb un cop sec i va aparèixer una filera de gots. N’hi havia dos que estaven plens fins dalt d’una mixtura d’aspecte apetitós.

(Fragment de L'escuma dels dies, de Boris Vian [traducció de Jordi Martín Lloret]. Barcelona: Viena Edicions, 2013, p. 20-21)