La rebel·lia sempre ha estat castigada des de dalt. L'actitud de disconformitat ha tingut més transcendència quan es practicava des de les esferes més visibles. Hi ha, també, històries similars, tot i que anònimes, sense cap més escenari que el d'una casa llunyana de l'interès general. Herois sense reconeixement, fidels només a ells mateixos i no a una bandera o idea col·lectiva que els haurien tret de la insignificança. Lluitadors per la integritat. Incorruptibles amb els superiors d'un temps de jerarquies estructurals inqüestionables.

Aquesta és part de la història de Mary, la nena dels cabells de Color de llet que sent la necessitat d'explicar la seua història amb pauses d'angoixa i misteri. Amb rumbs previsibles. Pal·liats, això sí, amb una habilitat narrativa facilitada per una excel·lent traducció, a càrrec de Jordi Martín Lloret. Nascuda en el si d'una nombrosa família camperola de la primera meitat del segle XIX a Anglaterra, Mary es mostra des de l'inici contrariada amb la quotidianitat establerta i pròxima amb els pocs que la trenquen per conviccions o sense més remei que sortir-se'n.

(Manuel Lillo. "Convertir l'enteresa en un tret insubornable", El Temps, 21 d’agost del 2017)