Éric Vuillard (Lió, 1968), novel·lista i guionista de cinema, s'afegeix a aquest solc que segueix la (no) ficció contemporània amb L'ordre del dia, un llibre breu –per destil·lació–, que recrea escenes rellevants i que, tan bon punt les ha abordat, ens trasllada a un altre escenari amb una lleugeresa que ens fa pensar en les millors obres d'Emmanuel Carrère o de Claudio Magris.

[...]

En català disposem de premis que duen el nom d'escriptors venerables i que són obtinguts per autors mediocres. Ara bé: ¿algú ha llegit mai algun llibre dels germans Goncourt? Això no obstant, el premi que duu el seu nom l'obtenen sovint obres memorables. L'han guanyat Michel Houellebecq i Jean Echenoz, però també Jonathan Littell amb una llarga i tediosa relació d'atrocitats comeses pel Tercer Reich, tot el contrari de la sintètica obra de Vuillard, traduïda amb transparència per Jordi Martín Lloret.

(Vicenç Pagès Jordà. "Escenes de palau", L'Avenç, núm. 446, maig del 2018, p. 56)