Les coses es perden per dalt dels serrats,
desfent-se en basíliques de fulles
i cremant les campanades dels pardals.
Entre motlle i motlle l'àngel s'obstina
i, com qui no vol, sacseja els cabells
perquè caiguin unes paraules que malfien,
mes, oh, accident! en caure, taquen un concepte,
el qual, ofès al seu full més íntim,
barrina venjances: penjolls de reptes.

(Dins del llibre Tres fan la centena. Barcelona: El Mall, 1978, p. 13)

* * *

Un poema de fruits,
un poema de guardioles
obertes,
plenes d'estalvis morats,
caixes de fetges.
Ulls alimorts suquen
rotllanes:
jo t'albiro entre pots de confitura
i cintes color de volada
—s'han encès les fites
blanques,
contactes brutals
a les absències,
allà on la fosca crema
clarianes—.

(Dins del llibre Tres fan la centena. Barcelona: El Mall, 1978, p. 16)

* * *

Serps fetes veu
cauen amb urc,
estralls faedors
salven, distants, orgues de grills.
Santes voladores
pugen saltirons
on sordes insistències
fuguen ferralles
—virolat celestial,
el ferro xop
escantella urpes
on brollar peca
de desordre malaltís,
i clava ganivets
núbils al llautó
dels fàstics solvents
mentre reclina
la testa al gorjal—.

(Dins del llibre Tres fan la centena. Barcelona: El Mall, 1978, p. 37)

* * *

Veig aparèixer una cúpula
allà on els camins es tallen
i no resten ombres
que puguin entrar,
quietes, dins l'ull
aturat dels roures.
La força, en entendrir-se,
ens assabenta del so
d'un timbal ardent
guardat a la tomba
d'una paret d'estranyesa
—convertit en pluja, el so
travessa planes d'aire,
que tremolava en sentir-se
escoltat per fulls i plomes
plens d'esmalt d'estiu—.

(Dins del llibre Tres fan la centena. Barcelona: El Mall, 1978, p. 79)