AIGUA

Fred a la banyera, un fred enllepolit i matusser mentre cau l'aigua de la dutxa, tot arrodonint el fràgil silenci que regna en unes hores artificials; corren uns regalims apegalosos per les rajoles en un exercici de cal·ligrafia natural, digne de ser amagada darrere els tels despresos d'una música sense grumolls. La tovallola m'acull la carn i encara no sé si la pell és una festa.

(Del llibre Flocs de temps. València: Brosquil, 2001, p. 10)

* * *

DESAMOR

La mort és una possibilitat i no en coneixem el sentit, és un espai on deixen empremtes les potes de les mosques, unes empremtes plenes de la putrefacció dels indrets bruts, estem sols, ningú no ve a escoltar el vertigen dels passos entre les cortines, on l'aigua dels teus ulls esdevé blava, ni entre la nit dels cabells que m'oferires, quan encara eres verge dels terrors i les foguerades provocats per la confusió que originen l'ús i abús abundosos dels camins del costum. La teranyina ha cobert, amb la mà ferma que la caracteritza, la teva arma, que era única. Com pots arribar a dir: «t'ofereixo una cosa nova?» Has fet allò de què tothom n'és capaç, perquè no hi ha una altra sortida si hom no la cerca; i encara vols que me n'alegri?

(Del llibre Flocs de temps. València: Brosquil, 2001, p. 13)

* * *

FINESTRA A LA DIVINITY SCHOOL

Cada dia, el bany i la dutxa perden les tenebres per virtut del sol naixent, que amara amb or difús les cases i els carrers que les contenen, i els arbres encara grocs, calçats amb gespa i la fortuna que se'n pot derivar en un lloc a l'atzar del calendari. Cada dia, el penyal, la roca vermella que en un altre temps fou foc naixent de les entranyes cepades i antigues de la Terra, em saluda per la finestra, a l'esquerra d'aquest sol innocent i nou —malgrat el seu naixement distant—, amb el seu obelisc palplantat i blanc, una agulla enfortida i ritual que mai no he sabut ben bé què sacralitza, damunt aquest espai rocallós tan ferm com demana la seva antiguitat. Desperto. Els símbols ho aconsegueixen tot quan s'alcen en aquesta extensió planta i arbrada. Té la natura un sexe? En tot cas, és l'androgin que ens atreu a tots.

(Del llibre Flocs de temps. València: Brosquil, 2001, p. 63)