Autors i Autores

Miquel De Renzi

Descripció d'un riu

I

La nit s'ha clos, rodona, al meu damunt.
És un enorme embolcall, un budell,
la densitat d'una bresca de plom,
cristal·litzada, allò que m'empresona.
És una nit mancada de verdor
i no té res a veure amb les grandàries
on els amants despleguen els seus gestos
—aquella pregonesa convertida
en caos carregat de molt possibles
(això, al diccionari transparent,
és el que duu per nom sagrat)—, tampoc,
però, no és reflex de la bellesa,
car el terrible pren, enfront d'aquella,
la faiçó del no-res. Bola, tangent,
contacte, via, sembla una infinita
geometria, m'aixopluga al llis
dels seus replecs —l'acer de les petjades
resta, talment fulles, a la vorera,
mentre el til·lers es fixen en els passos
marcats—. Darrera meu deixo un senyal,
una fita que poden ser capaces
de copsar les arestes delicades
dels somnis; una porta s'obre prop
del fanal; a la porta hi ha un nen nu;
el nen hi juga, les pedres regalen,
com nius d'ocell, a través de les mans
lleugeres de l'infant, que vagareja
amb els ulls pel seu joc quan, feble, aquest
l'abandona (contemplo l'escenari
amb llàstima i el lloc m'acomiada).

(Dins de Descripció d'un riu. València: Eliseu Climent - 3i4, 1983, p. 17-18)

* * *

VI

La nit és morta i ara comencen, realment,
els èbens. Al teatre, el decorat atreu
tres personatges —lúcids i distants— a la seva
confusió: amagats rere els bells rínxols rossos,
els trets de la negror, al més jove, hi fan via
—negror dels mots llançats quan un cigne és occit
pels llavis d'una fletxa—; la seva carn és gel,
renuncia a les platges i solament vol l'or
emmarcat per les mans en forma de miracles.
Aquest jove alt i ros és esquerp i deforme,
d'edat sense segell; manca el freixe del sexe
al carbó dels seus ulls; va llevar-se'l en nom
de tots els homes. Duu, el de noble mirada,
una flor; la renúncia del jove el compromet
a abandonar la flor a la terra mullada.
Dol aquesta renúncia; la flor no existeix,
després d'abandonar-la, un altre cop s'adona
que la seva germana, llamp entre seda i rodes,
moria una altra volta —retornaven les lletres—.

(Dins de Descripció d'un riu. València: Eliseu Climent - 3i4, 1983, p. 24)