A Flocs de temps (Brosquil), Miquel De Renzi ofereix, en prosa poètica, un conjunt de moments recollits sobretot entre els viatges a Granada i Amèrica des del final dels vuitanta. A aquests instants, retinguts per algun motiu, ell els anomena flocs, «flocs de temps». No són, en general, moments transcendents, de fet, la primera part titulada «Quotidianitat» amaga poemes dedicats a l'alimentació i altres temes relacionats amb el dia a dia. L'última part, en clara referència a Lorca, s'anomena «Un altre poeta a Nova York». Entre els gratacels i el soroll de la gran ciutat es pregunta: «Té la natura sexe? En tot cas és l'androgin que ens atreu a tots».

(I.G.. "Miquel De Renzi. Flocs de Temps", Levante. El mercantil valenciano, 21 de desembre del 2001, p. 3)