Miquel De Renzi (Barcelona, 1941). Poeta, pintor i catedràtic de Paleontologia.

Llicenciat en Geologia per la Universitat de Barcelona, l'any 1977 obté la càtedra de Paleontologia a la Universitat de València. A banda de la seva tasca com a científic, és un dels poetes més significatius de la generació del 1970. Influït, en els seus inicis, per l'obra de Salvador Espriu, és autor dels reculls Tres fan la centena. Obra poètica 1973-1976 (1978), Les sales d'espera. Obra poètica 1976-1978 (1981), Un projecte pictòric (1983), Descripció d'un riu (1983), L'assalt al jardí (1986), El missatger i les ciutats (1990) i Flocs de temps (2001). El títol La nuesa del basament. Obra poètica 1971-1973 (1999) recull la seva primera poesia. Com a pintor, l'any 1982 realitza la seva primera exposició i, a partir del 1990, exposa amb regularitat tant en exposicions individuals com col·lectives. També és autor del llibre Benet Rossell (1995), dedicat a aquest pintor. Durant la darrera època ha estat membre del consell de redacció de la revista L'Espill de València i ha format part del jurat dels premis Vicent Andrés Estellés de Poesia, dels Premis de la Crítica de la Ciutat de València i dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.

És membre de la Secció catalana del PEN Club Internacional i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana des de la seva fundació.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Miquel De Renzi.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.