Miquel De Renzi (Barcelona, 1941) és un conegut poeta de la generació del 70 que, com molts, començà publicant a Llibres del Mall: Tres fan la centena (1978, amb un breu i intel·ligent pròleg de Joan Brossa) i Les sales d'espera (1981). Des del 1977 és catedràtic de paleontologia a la Universitat de València, ciutat on resideix i on han aparegut els llibres posteriors: Descripció d'un riu (3 i 4, 1983), Un projecte pictòric (Septimomiau, 1983), L'assalt al jardí (Gregal, 1986) i El missatger i les ciutats (IVEI-Alfons el Magnànim, 1990).

Tres fan la centena aplegava tres llibres escrits entre el 1973 i el 1976 i ens avisava de l'existència d'uns altres dos inèdits escrits simultàniament entre el 1971 i el 1973: Un malestar —i qualque benestar— civilitzat i Passadissos endins, que ara decideix publicar sota el títol de La nuesa del basament. Després d'haver estat rebutjats a partir d'un moment determinat, ara els recupera: "La perspectiva, però, em mostra que, per bé que hi ha una distància entre uns poemes i altres, aquesta no és tan gran i que els continguts són vàlids [...]. Els poemes, tal com els veig ara, mostren embrionàriament molts dels temes que més tard elaboraria progressivamet a la meva poesia".

Efectivament, La nuesa del basament no aporta res substancial al conjunt de l'obra de De Renzi però tampoc no la desdiu. Fins i tot, al contrari, aparentment confirma la continuïtat circular que ja tenia. Versos, poemes i llibres són perfectament intercanviables (l'obsessió informativa espaciotemporal sobre el moment en què han estat creats ho confirma). La seua veu, poèticament madura des dels primers llibres, no presenta daltabaixos, però tampoc canvis ressenyables. La lectura de qualsevol dels seus poemes ofereix nítidament una representació adient de la seua pràctica i aportacions emblemàtiques d'aquella generació.

[...]

Finalment, voldria dir que ha estat precisament en aquest llibre que he trobat els poemes més meravellosos de De Renzi i que m'han mostrat un De Renzi inèdit i desconegut: valuosíssim. Un De Renzi primerenc i supose que inviable a l'època, que justifiquen la publicació i l'adquisició del poemari.

(Lluís Roda. "Al principi era la llum", Avui Cultura, 5 d'abril del 2001, p. 14)