Miquel De Renzi, jove professor de geologia de la Universitat de Barcelona, és també poeta d'un lirisme curatiu. La seva poesia creix com l'herba a la clivella de les roques. Les figures que barreja no s'enganxen a cap forma ni els versos rebutgen de celebrar la festa amb una imatge humil al mig. La regla amaga aspres figures i va adjuntant els mots per ornamentar una decisió o un dubte o, aviat, la destresa. El seu món, amagat per la muntanya, cada dia sap més noms, i la pilastra creadora es descompon menys en pampallugues, conforme el caràcter de l'autor. El dia es desperta prop de la frontera. El poeta remunta els entortolligaments, i el mirador s'impregna de l'univers que li confereix. D'altra banda, la forma té en el viatge un deix de recança perquè la llibertat sense brides, de vegades, no brolla com una cosa natural. Però s'hi barregen tot de delicadeses així que se sent que avança i el fet arriba als versos. Quan l'instint l'escabella ultrapassa els límits locals. De vegades es guarda els cavalls, i el viatge es cobreix de gebre. El professor segueix els joglars i en la immensitat de la plana escolta el terrabastall llunyà de les cases i les coses que cauen.

[...]

Aquí la paraula fusiona els ecos i, de vegades, una substància incerta guanya en plasticitat al tombant d'un passatge. Vull dir que hi ha pals i veles, i les excepcions no arriben a foradar mai res. Els accidents del terreny són pures apreciacions formals damunt la imaginació poètica. Però una evasió no farà mai concessions al terme del camí ni arribarà de sobte el record de voler encendre res. Els jocs es mouen, doncs, sense sortides fàcils, i els mots juguen tot unint el fum i les arrels. Ara com ara, De Renzi va arrodonint les palanques i busca l'evidència del lirisme tot obeint els mecanismes de la memòria subconscient. L'autonomia de l'element líric —imatges i metamorfosis— determina les naixences tal com esdevé un fet plàstic independent, per exemple, un quadre de Miró o una màscara oceànica.

(Joan Brossa. Del pròleg al llibre Tres fan la centena. Barcelona: El Mall, 1978, p. 5-6)