La nuesa del basament
Un camí obert en la primavera,
uns arbres encara sense fulles
com si no tinguessin
mans per aixecar.
Un home va pel camí
sense sentir
cap mena de protecció;
la natura se n'ha desentès,
però camina sense aturar-se,
tot perdent-se
contra l'horitzó inhòspit
on borda la tempesta poderosa:
confia en ell mateix.
(Dins del llibre La nuesa del basament. València: Fundació Bancaixa, 1999, p. 17)