Tomàs Llopis i Guardiola (Beniarbeig, 1954) es va criar al seu poble en un ambient rural i envoltat d’un paisatge que sempre l’ha acompanyat. Als nou anys va anar a estudiar a l’Institut de Batxillerat Històriador Chabàs de Dénia, on rebé la influència de Pedro Benavides, un jove professor de filosofia que en aquells anys seixanta s’arriscava a explicar Freud, Marx, Marcuse, Bertrand Russell, Sartre i altres proscrits del Règim. També la revista Gorg i el Tirant lo Blanc el van marcar per sempre.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Tomás Hernández, un altre professor influent, el va fer decantar per la literatura i Manuel Sanchis Guarner per la filologia. Estudià francès i italià, perquè encara no existia a València una llicenciatura en filologia catalana. Són els anys en què fa els primers contactes amb el Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma, futura Acció Cultural del País Valencià, i comença a treballar en l’activisme cultural que no ha abandonat mai.

Mort el dictador, i després d’exercir dos anys com a professor de francès al Col·legi Sant Bartomeu de Godella, en plena efervescència del blaverisme a València, va participar en l’anomenat Pla Barceló per a l’ensenyament del valencià, en els cursos de l’ICE per a l’ensenyament de l’Idioma i les Campanyes Carles Salvador. A les segones oposicions de Llengua i Literatura Catalanes que es van convocar a Catalunya, va guanyar una plaça a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona, on va trobar la normalitat sociolingüística que no existia a l’Horta de València.

Es traslladà a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta i s’hi va estar set anys, comptant-hi un curs en què va anar en comissió de serveis a l’institut de Benissa, aleshores secció delegada d’Altea. Va ser a les terres del Montsià on començà a publicar articles d’opinió, primer en la premsa local: Ràpita i Ull al mabre a la Ràpita i El Poble de la Marina de Benissa, on Bernat Capó va exercir un padrinatge molt important per a l'autor. És també en aquesta etapa quan publicà, en col·laboració amb Antoni Espí, Curs de narrativa (1988) i Curs de poesia (1989). També publicà en solitari alguns articles al voltant d’aquestes obres. Sempre s’ha sentit lligat a la comarca de la Marina i va participar en la fundació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i de L’Aiguadolç, revista de literatura, que de llavors ençà publica l’esmentat Institut, i on ha dut a terme tasques de coordinació de dossiers i de crítica i estudis literaris.

Des de 1989 viu a Pego, on ha estat professor de l’IES Enric Valor fins a la jubilació i on ha desenvolupat la major part de la seva activitat de creació literària. Ha publicat dos llibres de poesia: Palau de cendra (2000, Premi 25 d’abril Vila de Benissa, i Sospirs de Babel (2006) i va guanyar el Premi Joan Climent 2002 amb un recull de poemes. Encara dins l’àmbit de la poesia ha traduït, sol o en col·laboració amb Germain Droogenbroodt, textos d'autors com ara Monika Cämmerer, el mateix Droogenbroodt, Bei Dao, Reiner Kunze o Satish Gupta, entre d’altres, i ha publicat la traducció del poemari The fugitive moon, poemes de Satish Gupta (2001).

Com a prosista, va guanyar el Premi Iaraní del 1996 amb el conte "Músic pagat no fa bon so", és autor de la rondalla El rei cec (2005), del relat Lluc (2006), de les novel·les Les volves d’aquella neu (2008), Hi ha morts que pesen cent anys (Premi Andròmina, 2012), Indòmit (2022) i Cremareu aquesta carta (2023), Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2022.

A Contra les aules (2016), repassa la seva trajectòria discent i docent en un període que va entre el 1960 i 2014, any en què es va jubilar de la docència. També ha escrit Llibre de la Banda: 75 anys de la Unió Musical de Beniarbeig (2001) en col·laboració amb David Trallero.

Ha fet llibres de text amb Isidre Crespo i Antoni Espí: Excursos (1996) i Traços (2000); ha format part de l’equip d’Edicions Bromera per a l’elaboració dels llibres per a l’ESO i ha publicat treballs i articles sobre didàctica de la literatura.

Fou curador de l’edició dels llibres Vides planes, de Maria Ibars, Costumari valencià, de Bernat Capó, i Burrera comprimida, de Salvador Bolufer, i ha publicat estudis sobre les novel·les d’Enric Valor.

Ha estat antologat a 9 narradors de la Marina (1990), Antologia poètica de la Marina Alta (1997), II Antologia literària de la Marina Alta (2001), Nous relats on line (2001), Poetes del sud (2004) i 10 anys del Premi Iaraní (2009).

Fa recitals poètics amb acompanyament musical del guitarrista Miquel Pérez, amb qui forma part del grup de música i poesia Melodemodomies, que ha muntat fins ara els espectacles "Un cant a la Terra", sobre poemes de Vicent Andrés Estellés, "Odissea", sobre text homèric traduït per Joan Francesc Mira i "Cants d’amor i de mort", amb una selecció de poemes d’Ausiàs March i “Hotel París” de V. A. Estellés.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.