Joan Pinyol i Colom (Capellades, l'Anoia, 1966) és narrador. L'any 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders que es converteix en el veritable estímul de la seva producció narrativa. L'any 1989 es llicencia en Filologia catalana, des d'aleshores treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 es converteix en catedràtic de llengua catalana i literatura.

Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, a més de participar en diverses antologies narratives. És l'autor de Balancí d'onades (1994), Avinguda Capri (1999) –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana–, Ningú ve fet a mida (2001) –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa–, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) –I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–, Inquieta nit i altres contes (2003), Stòitxkov i Sofia (2003) –Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002–, Dorotea i la joia gegantina (2005), Micromèxics (2007) –Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006–, Pilota de set (2008) –XLIII Premi Recull de Narrativa–, Fi de curs a Bucarest (2008), Glops (2009), Planeta Lluç (2012), Perquè som poble (2013), Ningú no mor (2013), Aventures i pintures. Josep Costa Solé (1913-2003) (2014), En Ventilat i l'Espantall (2014), El mar de les ombres (2016) i Avi, et trauré d'aquí! (2019).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Bea Fernández per a l'AELC.
Documentació: Arxiu de l'autor.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.