Posem-li nom: Joan Colom. Un soldat republicà, de Capellades, mort i enterrat a Lleida el 1939 en una fossa comuna. Expliquem la història: Joan Pinyol rep l'encàrrec familiar de recuperar les restes de l'avi perquè reposin per sempre al costat dels seus, a casa. Quan s'hi posa, descobreix que no és a la capital del Segrià, on ha d'anar a resoldre l'encàrrec, sinó al Valle de los Caídos, on els ossos que vol rescatar fan companyia als del seu botxí.

Joan Pinyol es promet a ell mateix que no pararà fins que es faci justícia. I fa més de deu anys que no para. El seu cas es fa enormement popular perquè protagonitza un documental del Sense ficció de TV3, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que desperta una pulsió col·lectiva que els últims anys s'ha manifestat lligada a l'àmbit de la memòria històrica.

Ara tota l'odissea de Joan Pinyol es converteix en llibre: Avi, et trauré d'aquí! És la frase que a l'autor li va sortir entre plors al mausoleu franquista, la promesa que tard o d'hora deixarà de ser-ho, quan es faci justícia.

(Francesc Gil-Lluch. "La promesa que tard o d'hora deixarà de ser-ho", Saldonar, 26 de març de 2019. En línia)
 

* * *
 

Avi, et trauré d'aquí! és la història d'un avi, Joan Colom, i el seu net, Joan Pinyol, i del fil invisible i màgic que els uneix passats els anys. És, també, un homenatge a les víctimes de la guerra i a les valentes vídues i fills orfes que van tirar endavant. I és, per sobre de tot, un clam col·lectiu per treure de l'oblit els milers i milers de víctimes republicanes de la guerra civil les restes de les quals van ser traslladades, sense permís de ningú, al Valle de los Caídos.

[...]

El llibre de Joan Pinyol és un acte d'amor d'un net al seu avi. És, també, un llibre que fa recordar, estremir, plorar, emocionar, enutjar-se, indignar-se i, finalment, fa alçar el cap ben alt amb la serenitat i la determinació que només s'assoleixen quan se sap que el camí que es fa és el just i correcte, l'únic camí possible.

(Magda Bartrolí. "El llarg camí per tornar a casa", Saldonar, 22 de març de 2019. En línia)
 

* * *

Aquesta mateixa setmana vaig tenir a les mans el darrer llibre del Joan Pinyol, titulat Avi, et trauré d'aquí!, com el magnífic documental de la Montse Armengou i el Ricard Belis, que va emetre el Sense ficció de TV3 ara fa sis anys. Publicat per Saldonar, aquest llibre explica els últims mesos de vida de l'avi Colom, fins a la seva mort a Lleida, així com l'odissea viscuda pel seu nét des d'aquell 2008 en què va descobrir la infàmia.

Enmig de la prosa del Joan –que bé que escriu!–, s'hi amaguen el patiment, la impotència, la injustícia (de la dictadura primer i d'aquesta democràcia de baixa intensitat, després) i les nefastes conseqüències d'una transició que no va ser tan modèlica com alguns ens han volgut fer creure.

(Jordi Creus. "Avi, et trauré d’aquí!", Nació Digital, 7 de març de 2019. En línia)
 

* * *

Un relat que combina poesia i prosa que, suaument, impregna cadascuna de les pàgines. Narrativa íntima que trenca el silenci. Paraules tendres amarades de sentiment. Paraules que manlleven la injustícia i l'oblit per transformar-lo en esperança.

I els seré franc, em costa escriure aquestes paraules sense poder contenir l’emoció davant la immensa dignitat de cada paràgraf, al pas de cada pàgina. El sentiment que constata la desatenció i l’oblit de les víctimes republicanes. L’alè al clatell d’aquells que van guanyar la guerra, ara, autoanomenats demòcrates.

[...]

La lluita del Joan Pinyol ha de ser l’exemple per a milers i milers de famílies. Aquest llibre hauria de ser d’obligada lectura a qualsevol centre educatiu. L’exemple de la lluita contra l’oblit, la lluita per allò que han volgut silenciar. El compromís per canviar l’oblit per dignitat i vèncer, d’una vegada per totes, l’eternitat del règim. Fer de la veritat, la justícia i la reparació, els valors essencials de la nostra societat.

(Roger Herèdia. "Avi, et trauré d’aquí!", El Nacional.cat, 6 de març de 2019. En línia)

* * *

Hi ha moltes maneres de lluitar per a mantenir viva la memòria dels avis, i algunes estan condicionades per l’acció compartida. És el cas del professor i escriptor Joan Pinyol, que volent fer justícia a la història del seu avi, Joan Colom, s’ha trobat que no pot fer-ho sol: el seu avantpassat està enterrat en una fossa del Valle de los Caídos, i per tant, té tot un Estat a davant. Però com ha descobert, Pinyol, que aquest familiar estava enterrat allà? El llibre Avi, et trauré d’aquí! (Edicions Saldonar, 2019) explica el llarg procés que l'escriptor ha batallat i continuarà batallant amb l’esperança d’aconseguir un sol propòsit: enterrar l’avi Colom al cementiri del seu poble, Capellades.

(Clàudia Rius. "Avis, us traurem d'aquí!", Núvol, 15 d'agost de 2019. En línia)