He llegit amb un gran interès el conte Seguretat matrimonial i t'he de dir, amb plena sinceritat, que m'agrada. Si aconsegueixes de preparar un recull que mantingui aquesta qualitat, tens moltes probabilitats d'èxit. I ja saps (tu mateix m'ho dius) que com a àugur del teu avenir he tingut encerts notables.

(Pere Calders. Fragment d'una carta adreçada a Joan Pinyol, datada el 3 de setembre de 1989)

* * *

Una de les característiques que sobresurten a Balancí d'onades és que està extraordinàriament ben escrit. La narració és fluïda, àgil, elegant i plena de naturalitat. No hi ha encarcarament ni retòrica buida, ni ornamentació excessiva. Cada paraula, cada frase, cada comparació han estat acuradament triades i ocupen el lloc just que han d'ocupar. No hi ha elements superflus. Tot hi ha estat disposat tan sàviament que l'artifici no es veu malgrat ser-hi (...) A Balancí d'onades l'ésser humà és constantment envaït per onades de realitat i onades d'irrealitat, ara les unes, ara les altres. És, segurament, un dels millors llibres de caràcter literari que s'han publicat a la comarca de l'Anoia en el decurs de les darreres dècades. Malgrat ser un primer llibre, té ja la categoria d'una obra madura, tan pel que fa a la manera de treballar els materials com pel que fa a la llengua emprada. És una bona targeta de presentació i cal esperar que sigui l'inici d'una brillant carrera literària. Les condicions hi són.

(Josep Ferrer Bujons. La Veu de l'Anoia, 3 de febrer de 1995)

* * *

La metàfora que constitueix el títol Balancí d'onades ens remet a un món calidoscòpic, on qualsevol cosa ha de ser possible i dotada de versemblança. El balancí és l'ambivalència i la contradicció interna: un objecte dotat de mobilitat que, no obstant, és impossible que per si sol es mogui de lloc. [...] Realitat, irrealitat, moviment, quietud, existència o miratge, somni o vigília. Costaria trobar un títol més encertat per destacar l'absurd associat a la condició humana, la incapacitat per comprendre els ressorts més secrets de l'existència, la capacitat de meravellar-se davant l'incomprensible. [...] La mà de Calders és present al llibre en dos sentits. Amb l'afinitat compartida sobre la visió de l'home i de les coses del món i una concepció semblant de l'ús del llenguatge en el conte literari.[...] El llenguatge amb què Pinyol construeix els seus contes em suggereix la següent reflexió: passada ja la verola d'aquells profetes del català batejat amb els adjectius anglesos heavy/light però amb perverses intencions castellanitzadores per la nostra llengua, Balancí d'onades i d'altres obres recents ens demostren de forma meridiana allò que no s'havia d'haver oblidat mai: és possible fer literatura moderna, correctíssima, atractiva i accessible a tothom utilitzant la forma més genuïna i normativa de la nostra llengua, sense necessitat d'empeltar o extirpar parts vitals de la seva constitució. Un llibre extraordinàriament ben escrit, doncs, que apunta l'ofici de l'autor i ens assegura la qualitat de noves creacions futures.

(Jaume Farrés. Fragments de la presentació de Balancí d'onades a l'Ateneu Igualadí el 17 de febrer de 1995)

* * *

Les històries de Pinyol desprenen, d'altra banda, una sarcàstica ironia que contrasta frontalment amb els desenllaços, que acostumen a ser sobtats i amb certs aires de tragèdia.

(Josep Elias. Regió 7 Edició Anoia, 13 de març de 1995)

* * *

L'autor no amaga en cap moment el referent caldersià, present de forma constant en la quotidianitat de l'absurd, en l'imprevist a flor de pell que aclapara els personatges innocentment humans. Com si agafés una lupa i augmentés el gris de l'existència, el jove escriptor que signa el recull vol mostrar al lector les inversemblances de la vida. [...] Els 21 relats de Balancí d'onades fan honor al seu títol i condueixen el lector per una mena de mar d'inestabilitats, però també d'agudeses, d'enginy, de capacitat narrativa soterrada que malda per sortir. Contes com Seguretat matrimonial o Sobre un viatge relatiu són exponents d'aquesta habilitat que té Pinyol de trobar coses on habitualment no hi hauria res més que l'absurd monòton de la coherència.

(Albert Calls i Xart. Revista Cap Gros. Suplement col·leccionable "5 cèntims" (Mataró), gener de 1996, p. 3 i 4)