A partir de les situacions quotidianes que es van entrellaçant a Ningú ve fet a mida i que tenen molta gràcia, dels dos personatges de la parella protagonista, el que diu les coses més crues, les més mordaces, les més càustiques, és sempre ella. Tot i així, si més no, es tracta d'una parella que parla, a diferència de les que estan ofegades pel silenci... Es tracta també d'un retrat sociològic de la generació que avui tenim entre trenta i quaranta anys a partir de les conseqüències, segons com, d'un suposat envelliment o d'alguns defectes físics com ara l'augment de la panxa per mor de la cervesa...

(Jordi Llavina. Comentaris extrets de l'entrevista que va fer-li a Joan Pinyol en el seu programa Fum d'estampa de Catalunya Cultura, el 4 de gener de 2002)