Avinguda Capri és un recull de contes que estan en la línia dels grans cultivadors catalans d'aquest gènere com Pere Calders i Quim Monzó. [...] Joan Pinyol mostra un gran domini del llenguatge descriptiu i del diàleg, i una gran destresa en l'organització del text.

(Maria Àngels González Estremad, Jesús Bonals, Joaquim Carbó, Maria Barbal, Àlex Susana i Pere Led, membres del jurat del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1998: Avui. La pissarra. Quadern d'Ensenyament, 15 de desembre de 1998)

* * *

He de dir i dic que si l'oralitat pinyoliana donava plena satisfacció l'escriptura també en dóna. En aquestes set narracions d'Avinguda Capri hi ha una veu que malda i maldarà per no quedar-se en blanc. Segur que en tindrem més notícies.

(Màrius Serra. Del pròleg a Avinguda Capri. Barcelona: Columna, 1999)

* * *

A Avinguda Capri s'hi intueix fins i tot el Calders dels primers llibres, que també marcaven una tècnica i una manera d'escriure que després va saber mantenir. [...] En Pinyol hi trobem igualment un registre literari molt elaborat que també actua com a element estilístic de contrast amb unes situacions de quotidianitat que ja trobàvem en Pere Calders.

(Miquel Àngel Pradilla. Fragments de la presentació d'Avinguda Capri a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Facultat de Lletres. Sala de Graus, 9 de desembre de 1999)

* * *

Els personatges de l'Avinguda Capri són tots diferents, amb la seva particular visió del món, les seves febleses, misèries i debilitats i això els fa absolutament creïbles i propers al lector. Una altra de les virtuts del llibre és que, tot i que el ritme narratiu és ràpid, l'autor no oblida mai la descripció exacta de l'ambient. Pinyol sap trobar el punt just de situar el lector en l'atmosfera descrita i l'avançament de l'acció. [...] L'estil és molt poètic a partir d'una sèrie d'imatges amb molta força i sense caure mai en l'abús de l'adjectivació. A més de l'agilitat també hi destaquen la ironia, el factor sorpresa i els temes.

(Eva Rumí i Guimó. Fragments de la presentació d'Avinguda Capri al Cafè Biblioteca Arcàdia de Mataró, 29 de desembre de 1999)

* * *

Els miratges de la vida quotidiana, les males passades del subconscient i, en resum, el caràcter eminentment subjectiu de la realitat, constitueixen el fil conductor dels set contes d'Avinguda Capri, alguns dels quals adopten punts de vista de factura surrealista, com ara A cop de falç diari, que explica un seguit d'enterraments des de l'òptica d'un mosquit.

(Enric Vila. Avui. Suplement de Cultura, 6 de juliol del 2000)

* * *

El que trobem de sobrenatural o estrany i que es planteja amb una absoluta normalitat als contes de Joan Pinyol esdevé una clucada d'ull a Pere Calders i a autors com Franz Kafka però el recull Avinguda Capri té a més un rerefons temàtic i una intencionalitat pedagògica. Tots els contes retraten les relacions humanes i esdevenen un reflex de l'Home en tots els seus vessants, quotidians i trascendentals. Hi trobem tractats l'amor, l'amistat, la religió i la mort, i de tots ells depenen molts subtemes que fan brollar igualment les reaccions humanes més esperables per fer-nos emmirallar i reflexionar o simplement somriure i assentir amb el cap mentre llegim. L'allunyament de dos enamorats, l'elecció de la solitud quan es produeix el desenteniment de dos amics ben diferents, la vida en companyia de dues persones fins a la mort... "A cop de falç diari" és el conte que més evidencia la intencionalitat de l'autor. Des del punt de vista d'un mosquit que assisteix durant una setmana a set enterraments de tota índole podem veure la diversitat humana gràcies a l'anàlisi acurada de l'insecte. Al final tots acabarem de la mateixa manera i la mort de les persones en qüestió encara fa ressaltar més l'absurd de certes actituds.

(Joana Zoyo. Butlletí del club de lectura de la Biblioteca Municipal de Castellar del Vallès, 2013)