L'autor, una ànima viatgera, aquest cop ens dóna a conèixer una «Romania pre-Unió Europea». La novel·la comença amb la història d'un jove romanès, en Radu, que es veu obligat a marxar del seu poble –on ha après català gràcies a un altre noi. I de com s'embolica, involuntàriament, amb una banda de lladres organitzats en pro de la causa antieuropea.

I, per altra banda, és també la història d'un grup de nois i noies catalans que visiten Bucarest. Arran d'una baralla entre el grup de joves lladres i alguns dels estudiants s'establirà un vincle entre en Radu i en Raül, un dels catalans.

Pel títol, podem pensar que es tracta d'un altre típic llibre d'un viatge de final de curs i, tot i que és així, no ben bé, perquè ens ensenya com funciona una banda criminal organitzada i la Romania de l'època.

Fi de curs a Bucarest és una narració de ritme àgil, donada la gran quantitat de diàlegs que hi trobem. I, encara que hi ha un final potser una mica massa precipitat, està ben lligat.

(Laia Ventura. De la ressenya dedicada a la novel·la Fi de curs a Bucarest publicada a la revista FARISTOL. Revista del llibre per a infants i joves. Núm. 61, juliol de 2008)

* * *

Escrita amb un ritme narratiu àgil i directe, és una novel·la amena esquitxada per belles descripcions que enriqueixen el text. El sentit de l'humor i la ironia ajuden a desdramatitzar alguns passatges durs.

L'esperit viatger de l'autor el va menar a Romania. Amb aquesta obra ens convida a aprendre una mica més d'una cultura i un país sobre el que es documentà i que ara ens ofereix com a marc d'una novel·la. És un valor afegit que l'acció se situï a Romania que, en aquest cas, esdevindrà el punt de trobada de dues cultures.

(M. Carme Roca. De la ressenya dedicada a Fi de curs a Bucarest. Revista Escola Catalana, núm. 456, gener-febrer de 2009, p. 54)

* * *

Una novel.la ben escrita i amb ritme àgil que es fa llegir amb avidesa, els protagonistes de la qual són un romanès i un català que coincideixen a Romania envoltats però en una sèrie de trifulgues que els allunya temporalment fet que coincideix amb una excursió a Bucarest dels alumnes d'un institut de Cervera. Una sèrie de coincidències més fa que el líder del grup, a qui sembla que li han robat una màquina de fotografiar, ajudi a descobrir un grup de delinqüents que pretenien embrutar la imatge del país per tal que li fos difícil poder entrar a la Unió Europea. […] La novel·la té elements que la fan interessant com la descoberta que el grup de nois catalans fa d'un país de l'est en uns moments claus, políticament parlant, i la relació que estableixen amb alumnes d'un institut de Bucarest. Un maneig molt hàbil dels diàlegs dóna agilitat i color a un estil narratiu bastant eficaç.

(Josep Maria Aloy. De la ressenya dedicada a Fi de curs a Bucarest. Revista Escola Catalana, núm. 457, març-abril de 2009, p. 53)