L'obra narrativa de Pinyol va agafant gruix. A Inquieta nit i altres contes l'escriptor de Capellades troba, de vegades en pretextos nimis, la manera de desllorigar un relat; de transcendir-ne l'assumpte. Un aqüífer brut, pol·luït, connecta, amb precisió, la ficció amb la realitat més sòrdida. Un supermercat mostrarà un aparador vistós i ben assortit de l'existència...als ulls esfereïts d'una gallina a punt de ser plomada. La vida veïnal rep un tractament intensiu d'allò més suggestiu, amb les diferents impostures que van puntuant la vida de les persones. I és que, com desenvolupa Pinyol en el conte Entre esmaixades de cor, aquest pas nostre damunt el planeta és com una atzarosa partida de tennis : a dreta o esquerra, la pilota del cor té una gran tirada a estavellar-se contra la xarxa dels imponderables. Fins i tot hi ha un conte infantil, que, com qualsevol conte per a totes les edats, es pot llegir en clau diversa. En Quico el valent, el protagonista del relat homònim, ens demostra que hi ha fets, en la vida, que escapen a la prescripció mèdica i oracular, al sentit comú, a la regulació administrativa ciutadana i a tot plegat. Per això més enllà de proporcionar-nos un relat moral del trafeguejar d'homes i dones, de les seves cuites amoroses o professionals, la feina del poeta o de l'escriptor és il·luminar, també, aquestes peces incògnites, per dir-ho d'alguna manera i Pinyol ho fa amb destresa i amb un ofici que, a poc a poc, es va consolidant".

(Jordi Llavina. Del pròleg a Inquieta nit i altres contes. Eivissa: Res Publica Edicions, 2002)

* * *

Les petites històries que s'amaguen en aquests relats contenen elements recurrents en la narrativa de Joan Pinyol, com és la seva predilecció pels animals com a protagonistes absoluts. Amb aquest nou recull Pinyol continua explorant el gènere del conte i les seves diverses varietats temàtiques.

(Magda Bartrolí. Comentaris a propòsit de la publicació d'Inquieta nit i altres contes. Diari d'Igualada, 28 de febrer del 2003)

* * *

El volum està format per set contes d'allò més diversos pel que fa a la temàtica, fins al punt que un el subtitula Conte infantil, però molt unitaris pel que fa a l'estil, ja que hi ha una sèrie de característiques que el van perfilant clarament: la ironia, el gust pels jocs lingüístics, la tendència a allargar les frases i a la subordinació, l'humor sorneguer i gairebé només insinuat, la cura lingüística [...] Un estil que en més d'un aspecte ens recorda el de Pere Calders, com també ens el recorden altres aspectes com ara algun títol, i sobretot el conte Quico, el valent [...] La influència de Quim Monzó, que Jordi Llavina apunta al pròleg, crec que és més temàtica que no pas estilística, però em sembla que també deu enorgullir el narrador capelladí.

La lectura dels set contes, per la varietat temàtica i pel to sorneguer i irònic que hem insinuat, resulta d'allò més amena [...] Res, uns contes que llegireu amb plaer i que no us sabrà greu de rellegir perquè a cada nova lectura hi trobareu detalls que, direu, se us havien escapat i que us els faran veure més rodons, més elaborats, més literaris.

(Pere Martí i Bertran. De la seva ressenya titulada Set contes d'en Joan Pinyol, a propòsit de la publicació d'Inquieta nit i altres contes. Setmanari La Fura, Informatiu de l'Alt i Baix Penedès, 17/23 d'octubre del 2003)