El Pol, protagonista d'aquesta novel·la, no havia estat mai a Bulgària, no se la imaginava de cap de les maneres i no era capaç d'assegurar què hi trobaria una vegada allí, però després de dues setmanes entre la seva gent, recorrent més de dos mil quilòmetres d'aquella realitat i enmig d'un país que no el va deixar de sorprendre, en va quedar tan enamorat que una mica més i decideix quedar-s'hi definitivament. Al costat d'aquest jove català -que es veu obligat a acompanyar el seu pare en un partit d'homenatge al mític jugador búlgar-, i entre altres sensacions, el lector dormirà en una cel·la del Monestir de Rila, es passejarà a l'ombra dels sets turons de Plovdiv, es farà lloc entre les curiositats d'una trobada de zíngars, dormirà a tocar del mar Negre, es deixarà seduir per la fortalesa de Veliko Tarnovo, pujarà a la Torre de la Llibertat de Sipka, es perdrà entre les esglésies russes de la Vall de les Roses i reviurà la història que dorm entre les muntanyes de Koprivstica. A Stoitxkov i Sofia -que ha merescut el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-real 2002-, Joan Pinyol, a través dels ulls, de les pors, de les alegries i de les incerteses del seu protagonista, ens regala un retrat calidoscòpic de les incomptables singularitats humanes, lingüístiques, artístiques i naturals d'un país, Bulgària, que continua sent absolutament desconegut per molts. Potser ha arribat l'hora de descobrir-lo.