Ningú ve fet a mida posa sobre el paper trenta-una discussions matrimonials, una per a cada dia d'un octubre que esdevé del tot fatídic per a una parella que es troba a les portes de celebrar el seu primer aniversari matrimonial. Tot i així, i després d'un mes ple de retrets, d'intercanvi d'insults i de tensions emocionals, una de les possibles conclusions a què ens pot portar la seva lectura és que la dialèctica verbal pot arribar a ser tan o més sana que l'aigua mineral.

Amb un estil permanentment directe i dialogat, en aquesta narració Joan Pinyol exprimeix fins a la darrera gota el mite de la mitja taronja ideal i ens subratlla i ens recorda que justament perquè no hi ha ningú que vingui fet a la mida dels nostres interessos, el món de la parella resulta més que apassionant.