Ara ja ha desafiat al lector amb aquest llibre de versos l'Agustí Pons, i ara no li tocarà altre remei que continuar endavant, escrivint, no sabem què, però escrivint. Farà camí a la seva manera, amb virades rotundes, dubtes i empentes, perquè descobrim en el seu llibre que no serà un escolà d'amén, que no tindrà en compte els versos que es porten. I si això li fa fer marrada, no li sabrà greu, perquè li agradarà d’entretenir-se i perdre's per camins sense sortida i tornar enrere a començar de nou. Ha nascut a la poesia entre les cançons d'en Sisa i els films de Truffaut, que és com dir entrar per la porta petita de la poesia, perquè les grans escales de marbre i els salons de cristall no li agraden gens. I és potser per això que aquest breu llibre de versos ens dóna aquesta segura impressió que és veritat.

(Maria Aurèlia Capmany. Avui, 29 de gener de 1978)