[...]
—Com és que un editor desestima una obra que després es demostra que es pot vendre bé?
—Al marge de la qualitat, és evident que les editorials seleccionen les obres a publicar també en funció d'un ideari. Aquesta és una cosa absolutament lícita i practicada especialment en la literatura infantil i juvenil, però les editorials no ho fan públic. Ostres, tu, quin cacau!, potser pel comportament dels personatges, no lligava amb l'ideari de La Galera. El cert, però, és que em vaig tornar a presentar al Folch i Torres el 1986 amb La revolta dels lactants, que a mi em sembla que és una novel·la més esbojarrada i vaig guanyar.

Escriure per a joves
Maite Carranza va començar a escriure per a nois i noies d'una forma no casual sí que poc premeditada. "Primer vaig fer narracions per adults", diu, "però em van aconsellar que escrivís per joves perquè en els meus textos hi havia molta acció, passaven coses contínuament, però en canvi hi havia altres aspectes com ara la descripció que estaven més desatesos. En la literatura per joves, en canvi, que un relat expliqui moltes coses és important".

Maite Carranza parla ràpid. De fet fa ràpid moltes coses. Ara, amb una filla de dos anys, ha deixat estar la moto que la portava a tot arreu —i no era justament una moto petita la que conduïa. Per velocitat, haver-se de guanyar les garrofes l'hi obliga, la que té per escriure novel·les: durant els mesos d'estiu n'escriu una i fins a l'estiu següent és el temps que es dóna per revisar-la. Aquest procés de producció poc lògic és el que han d'adoptar —i poden— els escriptors que es dediquen a més a l'ensenyament. —que no són ni un ni dos. Sort de l'ordinador que agilita aquestes feines: "Escriure a màquina és, ara ja, un anacronisme".

La gent tal com és
Per Maite Carranza, la literatura infantil i juvenil no ha de ser considerada "un gènere light". Que el nivell de llenguatge s'hagi d'adaptar a determinades edats lectores no vol dir que el món s'hagi de deformar: "En els llibres per nens, tant la gent gran com la gent jove ha de sortir retratada amb els seus defectes i les seves virtuts, amb les seves incoherències. Els nens, fins que no han après totes les convencions dels adults, troben absurdes moltes de les seves actituds. A la gent gran, respecte als nens, també els passa una cosa semblant".

[...]

(Albert de la Torre: "La literatura per a infants no ha de ser light", Diari de Barcelona, 1988)