Som a l'any 94, el 847 de la fundació de Roma, al davant mateix de la porta que tanca l'hort d'una gran vil·la rústica del sud-est de la Hispània Citerior. Tot és a punt perquè Eumàquia Fúlvia Crocina es pose en camí cap al nord.

Al llarg de la novel·la, una xiqueta esdevindrà matrona..., un gladiador vascó triomfarà a l'arena..., una gata vetlarà una tomba..., una vestal serà l'esca del pecat... Ombres i llums entortolligades en escenografi es amarades de voluptuositat que menen la protagonista de Vestals de Roma al desafiament d'haver d'enfrontar-se amb qui era i qui és. De Diànium a Tàrraco, passant per Saetabis, Valèntia, Sagúntum i Dertosa, acompanyarem Eumàquia en un sensual viatge en què consuetud i rebel·lia conflueixen i es bescanvien; un viatge en què passat i present són sacsejats contínuament per la memòria, l'única veritable proxeneta dels records

(Sinopsi)

Aquesta obra, amb el títol de Siamangorina, va guanyar al 1985 el VII Premi de Narrativa Joanot Martorell, convocat per l’Ajuntament de Gandia.

Molts prejudicis, i també molts tòpics, perduren en aquest segle XXI sobre quina era la situació de la dona en la Roma imperial del segle i, i aquesta és la motivació principal que va portar a l'autora a escriure aquesta novel·la.

Una novel·la amb les dones com a protagonistes absolutes.