[...] Aquests contes, narrats majoritàriament amb la primera veu narrativa, el jo, estan protagonitzats per personatges aparentment pròxims, reals, creïbles, i amb una càrrega emocional i sentimental, terrible; són personatges descarnats amb unes vivències mentals que els desborden; que passen per situacions reals i són testimoni i part d'esdeveniments quotidians.

La vida mateixa és la causant de les casualitats, les troballes, però si a aquestes situacions hi afegim una component literària irònica i, a més a més, juguem amb el sobrenatural i els jocs mentals conscients i inconscients n'extraurem les situacions, una mica desesperants, per què passen els protagonistes d'aquests contes, situacions resultants de malentesos, o productes del destí. [...]

Estem davant d'una gran selecció de narracions que, tot i ser curtes, no són fàcils de llegir com pot semblar en un principi, la seua lectura vol temps i molta reflexió, no us penseu que d'una assentada us llegireu el llibre, no ho podreu fer; la lectura d'aquest llibre demana reflexió, molta reflexió, no és un llibre per a passar l'estona, és un llibre per a passar moltes estones, d'unes llegint-lo i d'altres pensant sobre allò que hem llegit, i només d'aquesta manera descobrirem què hi ha en el rerefons de les línies, què hi ha darrere del teló de text, què hi ha en el nostre interior.

Els personatges d'alguns dels contes viatgen cap al seu interior, fan una introspecció ben profunda, però amb una lectura com cal no viatjaran sols, nosaltres els acompanyarem, els entendrem i els recolzarem, viatjarem cap al nostre interior, ens entendrem i n'eixirem reforçat. [...]

(Robert Mayor: Presentació de Guarda't dels jocs dels destí. 5è Saló del Llibre. Museu de les Ciències, Sala Polivalent, 12 de novembre de 2005)