[...] El llibre tracta d'un home, el senyor Alphonse Pizmèran, que viu a París a l'any 2133. És un científic i escriptor que, malgrat que en el seu context es considere l'amor quasi com una malaltia, ell encara n'és curiós, vol saber, vol trobar "camins nous"... no es conforma. La seua manera d'acostar-se a aqueixa recerca —el seu mètode— és científica com una natural conseqüència de la seua mateixa devoció envers la ciència. Per això mateix envia una enquesta a una dona, Ana Leva Castro, l'adreça, el nom i adreça de la qual ha trobat per casualitat en una guia telefònica.

Un bon dia, Alphonse es troba en un somni i hi viu coses estranyes i incomprensibles. Està convençut que es tracta d'un somni d'Ana Leva, però jo dic que podria ser el somni d'una dona qualsevol... Els somnis pertanyen a tots i a no ningú, i per això poden ser interpretats.

En el somni viu la utopia, l'amor correspost, l'objecte unit que no és fractal ni diferenciat, el verb perfecte, l'amor etern. L'existència de la dona al somni és una "imaginació amagada" (pàg. 12). L'atzar li va fer arribar un signe: el nom i l'adreça de la dona. I, com tot bon científic, en necessita una justificació, necessita una connexió entre el somni —fons inesgotable de la curiositat i la barrera absoluta del coneixement— i l'objecte immediat que és el cos. La justificació n'és l'enquesta que se li fa al cos. "L'assumpte principal" (pàg. 30), que realment no es revela —en aquest text?—, és l'escriptura de la dona absent, la dona imaginària. D'aquesta manera, l'assumpte principal és un altre text: el text de la dona, la seua resposta, el seu conte... [...].

(Anne Marie Dinesen. Presentació de La primera missiva, mais ce n'est pas la dernière, llibreria Llavors [València], 22 de març de 1985)
 

* * *
 

Marina Villalba Alvárez. La primera misiva. STYLVS. Cuadernos de Filología, núm. 1, 1986. Facultad de Letras. Universidad de Castilla-La Mancha.