Construïda a partir d'una infinitat d'històries breus (a vegades només de dues o tres línies), l'obra de Josefa Contijoch és una reflexió càustica de la dona actual i les relacions establertes amb l'home per tal de desmitificar-ne clixés, observar comportaments i treure'n conclusions iròniques, sarcàstiques o paradoxals. […] aposta per una narrativa moderna que transgredeix el relat convencionals. Així, en la percepció fragmentària i caòtica de la realitat fa una molt bona incorporació de les tècniques cinematogràfiques –en la línia del treball de Robert Altman a l'adaptació cinematogràfica Short Cuts, a partir del volum compilatori dels relats homònims de Raymond Carver–, com també de l'estil periodístic que delata una lectora professional de la premsa i una cinèfila de primer ordre.

Però no ens enganyéssim, rere un aparent desordre que ens permet llegir el llibre obrint-lo per qualsevol pàgina, Rimmel és una obra perfectament travada i, a més, sota la clau humorística i l'aparent frivolitat s'hi amaga una complexa visió dels nostres temps.

(Lluïsa Julià. "Desordre", Avui, 11 de maig de 1995)