Després de la seva primera intervenció en el món novel·lístic, l'any 1986, amb Potala, Josefa Contijoch ha tornat a escriure en aquest camp, tot i haver nascut en el món literari de la poesia, i adoptant, com en l'esmentada, un llenguatge molt directe i àgil. No em dic Raquel pot interpretar-se com una novel·la policíaca clàssica, amb els seus personatges, crims i assassinats, però en realitat utilitza aquest recurs per explicar les dificultats de les relacions humanes. De fet, intenta ser una reflex de la vida mateixa, plena de contradiccions, difícil i tensa, i es aquí quan el títol, una negació pròpiament dita, pren el sentit concret que l'autora li ha donat. L'argument té un element unificador, una veu que, omnipotentment, està per sobre del bé i del mal i jutja els propis personatges, que per altra part són una mica perplexos. És una veu que alhora pren partit en la mateixa trama i que esdevé l'eina per la que la Josefa posa la cullerada des de dins mateix del fil argumental.

(Joan Arimany. El 9 Nou, 10 de març de 1989)