S'inscriu plenament […] en allò que tots entenem per narrativa femenina: intimisme, visió del món des de la perspectiva de la dona i també àmbit tancat en conflicte amb l'entorn dissenyat segons patronatge masculí. Parteix dels discursos alternatius de dues dones que es van descobrint mútuament, amb una veu en off que vol aportar-hi un punt de descripció imparcial no exempta d'ironia, i ens parla d'aquests dos personatges esquinçats per una tragèdia objectiva –la mort de la filla d'una d'elles– que se sotmeten progressivament a un fenomen de vampirització mutu i igualment alternatiu.

Prenent la paraula liquada en el seu sentit modern, és a dir, el derivat d'aquells petits electrodomèstics que transformen en segons una poma perfectament rodona en suc i n'esmicolen pells, llavors, etc., Contijoch ens parla del dolor compartit per dues persones soles davant el món fins a confondre's en una mateixa identitat comuna. És un dolor que tan aviat es manifesta en bogeria com en laxitud moral i física o en escapisme fins que totes dues, la que es creu incapaç de sobreviure a les preguntes sobre la culpabilitat i la que l'ajuda, es troben davant el dilema de traspassar juntes la frontera de la sexualitat. Els papers es canvien, l'amiga jove i forta que és sempre allà s'enfonsa momentàniament, l'altra pren immediatament la iniciativa i finalment assimilen aquella paraula que els feia por de pronunciar, lesbianisme.

(Gemma Casadevall. "Intimisme i visió del món des de la perspectiva de la dona", Avui, 8 de setembre de 1990)