Llaurant la llera del riu vermell
que canta històries de calaveres
eixuta pel vent i la sequera
cactus hi trobes i fòssils rèptils
i el quiet escorpí que t'hi esperava
per mossegar-te per fer-te pols
per fer-te llera del riu vermell
que canta històries de calaveres.



Labrando el cauce del río rojo
que canta historias de calaveras
seco por el viento y la sequía
cactus encuentras y fósiles reptiles
y un escorpión que allí te esperaba
para morderte para hacerte polvo
para hacerte cauce del río rojo
que canta historias de calaveras.

(Versió castellana de l'autora)



En labourant le lit de la rivière vermeille
qui chante histoires des squelettes
asséchée par le vent et la sécheresse
tu trouveras des cactus et des fossiles de reptiles
et un scorpion qui t’attendait
pour te mordre pour te faire poussière
pour faire de toi le lit de la rivière vermeille
qui chante des histoires des squelettes.

(Traducció al francès de Christine Pagnoulle)



Working the bed of the red river
which sings tales of skulls
dried up by the wind and the drought
you meet with cactus and reptile-fossils
and a scorpion which was laying in wait
to bite you so you’d become dust
become the bed of the red river
which sings tales of skulls.

(Traducció a l'anglès de Claire Tylee)



Beim Pflügen des Bettes des roten Flusses
der Geschichten von Totenschädeln singt
trocken durch den Wind und die Dürre
findest du Kakteen und Fossilien von Kriechtieren
und einen Skorpion der auf dich gewartet hat
um dich zu beißen um dich zu zermalmen
um dich zu machen zum Bett des roten Flusses
der Geschichten von Totenschädeln singt.

(Traducció a l'alemany de Harmut Nonnenmacher)



Coltivando il letto del fiume rosso
che canta storie di teschi
secco per il vento e la siccità
cactus trovi e rettili fossili
e uno scorpione che ti aspettava
per morderti per farti diventare polvore
per farti diventare letto del fiume rosso
che canta storie di teschi.

(Traducció a l'italià de Daniela Tomaselli)

* * *

Si sabessis el mar com és bonic
si veiessis la llum en la carena
abans de perdre els ulls
podries fer-te creus de l'esforç forassenyat
que representa qualsevol cosa
per exemple fer una pedra
podries sentir-te deixada de la mà de déu
(tanta emoció em van donar les teves mans
tu potser no te'n recordes però jo sí)
sabries que costa molt aprendre
abans de perdre la memòria
al llindar de l'oblit
com fulla a punt de caure que tremola
cor que tant va costar fer
cor magnífic assaonat
cor de pedra



Si supieras el mar cuán bello es
si vieras la luz en la cordillera
antes de perder los ojos
podrías asombrarte
del esfuerzo
que representa cualquier cosa
por ejemplo hacer una piedra
podrías sentirte abandonada de la mano de dios
(tanta emoción me dieron tus manos
tú quizás no te acuerdas pero yo sí)
sabrías que cuesta mucho aprender
antes de perder la memoria
en el umbral del olvido
como hoja a punto de caer que tiembla
corazón que tanto costó de hacer
corazón magnífico sazonado
corazón de piedra.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

Va dir la veu: dóna la llum
i la llum va ser donada
però no de franc
la llum costava
riuades d'estremiments
muntanyes d'enrampades
gerres de plors
i en acabat
finalment
de tanta llum tot va cremar
i només restà
la pedra sobre la pedra.



Dijo la voz: la luz sea dada
y la luz fue dada
pero no gratis
la luz costaba
riadas de estremecimientos
montañas de calambres
jarras de llanto
y al poco
finalmente
de tanta luz todo quemó
y tan solo quedó
la piedra sobre la piedra.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

Coses que es perden:
la clau de casa
la clau d'entrar al jardí
el camí del jardí que portava a la bassa
els joncs de vora l'aigua
l'estantissa blancor del borrissol
de l'àngel que passava
els nenúfars oberts
la mirada d'esplendor atònita
que començava a preguntar per què
i extasiada mirava les coses que es fonien
mentre eren mirades.


Cosas que se pierden:
la llave de casa
la llave de entrada al jardín
el sendero del jardín que llevaba a la charca
los juncos a orilla del agua
la blancura desmayada del vello
del ángel que pasaba
los nenúfares abiertos
la mirada de esplendor atónita
que empezaba a preguntar por qué
y extasiada miraba las cosas que se perdían
mientras eran miradas.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

I aleshores nosaltres
pobres cadells esporuguits
que estimàvem l'estiu
que creixíem al pati de la nit
i nedàvem en l'abundància del no-res
vam descobrir
que ens havíem fet grans
que aquell era un espai ja destruït
i no gosàvem dir: em moro de tristor
o tinc set
enduts pel vent
vam descobrir
que ja podíem viure sols
vam descobrir l'antiga por de la foscor
arribats en terra de ningú
nosaltres
que estimàvem l'estiu.


Y entonces nosotros
pobres cachorros asustados
que amábamos el verano
que crecíamos en el patio de la noche
y nadábamos en la abundancia de la nada
descubrimos
que habíamos crecido
que aquél era un espacio ya destruído
y no osábamos decir: me muero de tristeza
o tengo sed
arrastrados por el viento
descubrimos
que ya podíamos vivir solos
descubrimos el antiguo miedo a la obscuridad
llegados en tierra de nadie
nosotros
que amábamos el verano.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

Àngel caigut en la nit del jardí de les roses
en el llot més pudent de la nit del jardí de les roses
en la misèria de la nit del jardí de les roses
en el jardí on és amor o és tedi
en l'oblit on tot és sempre amor
com una daga al coll
com un forçat crit ronc d'auxili
en la zona més fosca de la nit del jardí de les roses.



Ángel caído en la noche del jardín de las rosas
en el lugar más apestoso de la noche del jardín de las rosas
en la miseria de la noche del jardín de las rosas
en el jardín donde es amor o es tedio
en el olvido donde todo es siempre amor
como una daga en el cuello
como un forzado grito ronco de auxilio
en la zona más oscura de la noche del jardín de las rosas.

(Versió castellana de Jordi Virallonga)



Angel fallen into the rose garden night
into the rankest spot of the rose garden night
into the wretchedness of the rose garden night
into the garden where love and tedium are
into oblivion where everything is always love
like a knive at your throat
like a forced hoarse cry for help
in the darkest area of the rose garden night.

(Traducció a l'anglès de Sam Abrams)

* * *

Filla del Big Bang
el caos m'arrossega
als bells abismes.


Hija del Big Bang
hacia bellos abismos
me arrastra el caos.

* * *

Només perduren
erràtics i difosos
espais vastíssims.



Perduran solo
erráticos difusos
vastos espacios.

* * *

No saps res del teu somni
només les ombres mòbils sempre en ruta
no saps res del recer que arrecera
no saps res de l'il·limitat confí
del sopluig que esmicola l'esclat no en sap res
ni de l'arrel xuclant tenebra
i en va ple el món d'aquestes coses
ho diu la vella fressa de la nit
i el vent ho canta als espais duradors
on els somnis circulen
a mercè de l'impuls que els arrossega.



Nada sabes de tu sueño
tan solo las sombras móviles siempre en ruta
nada sabes del cobijo que guarece
nada sabes del ilimitado confín
del abrigo que desmenuza el estallido nada sabes
ni de la raíz chupando tiniebla
y anda lleno el mundo de estas cosas
lo dice el ruído viejo de la noche
y el viento lo canta a los espacios duradores
donde los sueños circulan
a merced del impulso que los arrastra.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

Pedres davall del cingle
llences
bocaterrosa menges pols
escups
albires
els replans de la vall
els somnis fent pols
a la pols llences
albires
noves formes de respirar
d'equivocar-se
amides el teu buf
amb alguna cosa que no saps
justament això: canvis
bocaterrosa
somies somnis nous
albires
un riu que serpenteja
un mar de rocs o llum
albires
com s'escolen les coses
sens fi sens treva
a doll.



Piedras abajo del risco
arrojas
boca abajo polvo comes
escupes
vislumbras
los rellanos del valle
los sueños hechos polvo
al polvo tiras
vislumbras
nuevas formas de respirar
de equivocarse
acompasas el hálito
a algo que no sabes
precisamente esto: cambios
boca abajo
sueñas sueños nuevos
vislumbras
un río que serpentea
un mar de cantos o luz
vislumbras
como se escurren las cosas
sin fin sin tregua
a chorro.

(Versió castellana de l'autora)

* * *

Àngel caigut en la nit del jardí de les roses
en el llot més pudent de la nit del jardí de les roses
en la misèria de la nit del jardí de les roses
en el jardí on és amor o és tedi
en l'oblit on tot és sempre amor
com una daga al coll
com un forçat crit ronc d'auxili
en la zona més fosca de la nit del jardí de les roses.


Engel, gefallen in die Rosengartennacht
in den stinkendsten Schlamm der Rosengartennacht
in die Misere der Rosengartennacht
in den Garten der Liebe oder des Überdrusses
ins Vergessen, wo alles immer Liebe ist
wie ein Dolch an der Kehle
wie ein erzwungener heiserer Hilfeschrei
in die dunkelste Zone der Rosengartennacht.

(traducció a l'alemany de Saskia Geest)

* * *

Pedres davall del cingle
llences
bocaterrosa menges pols
escups
albires
els replans de la vall
els somnis fets pols
a la pols llences
albires
noves formes de respirar
d'equivocar-se
amides el teu buf
amb alguna cosa que no saps
justament això: canvis
bocaterrosa
somies somnis nous
albires
un riu que serpenteja
un mar de rocs o llum
albires
com s'escolen les coses
sens fi sens treva
a doll.


Steine unterhalb der Felswand
schmeißt du
bäuchlings schluckst du Staub
spuckst
sichtest
die Bergterrassen des Tals
die zerstäubten Träume
in den Staub schmeißt du
sichtest
neue Atemwege
neue Irrwege
du misst dein Keuchen
mit etwas, das du nicht kennst
eben dies: Veränderungen
bäuchlings
träumst du neue Träume
sichtest
einen sich schlängelnden Fluss
ein Felsenmeer oder ein Lichtmeer
sichtest
die verrinnenden Dinge
ohne Ende ohne Pause
in Strömen

(traducció a l'alemany de Saskia Geest)

* * *

I aleshores nosaltres
pobres cadells esporuguits
que estimàvem l'estiu
que creixíem al pati de la nit
i nedàvem en l'abundància del no-res
vam descobrir
que ens havíem fet grans
que aquell era un espai ja destruït
i no gosàvem dir: em moro de tristor
o tinc set
enduts pel vent
vam descobrir
que ja podíem viure sols
vam descobrir l'antiga por de la foscor
arribats en terra de ningú
nosaltres
que estimàvem l'estiu.


Und wir
armen verängstigten Welpen
die den Sommer liebten
die im Nachthof aufwuchsen
und in der Fülle des Nichts schwammen
wir entdeckten
dass wir groß geworden waren
dass jener Raum bereits zerstört war
und wir wagten nicht zu sagen: ich sterbe vor Traurigkeit
oder ich habe Durst
fortgetragen vom Wind
entdeckten wir
dass wir schon alleine leben konnten
wir entdeckten die Urangst vor der Dunkelheit
angekommen im Niemandsland
wir
die den Sommer liebten

(traducció a l'alemany de Saskia Geest)

* * *

L'abril redreça
redreçat sempre torna
parla digues què
torna l'abril que t'engendrà
rosa ets d'abril
la febre als polsos bategants
parla no t'encallis
de caure parla
de l'hora entenebrida
de les ombres de fum
de néixer i de renéixer
de redreçar-te
dels nous brots vacil·lants
parla.


April richtet sich wieder auf
wieder aufgerichtet kehrt er immer zurück
sprich, sag was
es kehrt zurück April, der dich gebar
Aprilrose bist du
das Fieber am pochenden Puls
sprich, stocke nicht
vom Fallen sprich
von der verfinsterten Stunde
von den Schatten des Rauchs
von Geburt und Wiedergeburt
und davon, sich wieder aufzurichten
von den zögernden neuen Sprossen
sprich.

(traducció a l'alemany de Saskia Geest)