Jaume Armengol i Coll (Inca, 1938). Farmacèutic, polític i escriptor.

Llicenciat en Farmàcia a Barcelona, entre els anys 1967 i 1968 és responsable de la secció de Farmàcia d'Enciclopèdia Catalana. L'any 1966 guanya el Premi Ciutat de Palma Gabriel Maura de novel·la per Els dies (publicada el 1998) i el 1967 obté el premi Les Illes de Cantonigròs pel recull de poemes El Caminant Perdut, publicat el 1977. Fruit del seu activisme cultural i polític és president de la delegació d'Inca de l'Obra Cultural Balear (1976-1979), primer tinent d'alcalde i president de les comissions d'Hisenda, Cultura i Sanitat de l'Ajuntament d'Inca (1979-1982) i alcalde de la ciutat (1991-1995). També és autor de les novel·les Que la terra et sigui lleu (2002), Ombres de tardor (2008), Camí de Tofla (2010) i L'agonia dels noms (2016). Les novel·les de Jaume Armengol es caracteritzen per contenir un important component d'investigació de caire històric, social i familiar. En el terreny de l'assaig, és autor dels títols Socialisme i Nacionalisme (2002) i, conjuntament amb Antoni Armengol, La repressió a Inca: la República i la guerra civil (2005) i La repressió a Inca. Noves aportacions (2018).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia: © Edicions Perifèrics / Arxiu personal de l'autor.