No hi cap dubte que Francina Armengol ha seguit la tradició familiar, i no només en una de les seves vessants. El seu repadrí ja va ser batle d'Inca, la ciutat on començà la trajectòria política la qui ara és candidata del PSIB-PSOE a la presidència del Govern. El padrí no es decantà per la política, sinó per la Farmàcia, i a Inca va obrir-hi un establiment el 1914. El seu fill, Jaume Armengol, pare de la líder del PSIB, heretà la inquietud política del seu padrí, fins a ser també batle de la capital del Raiguer, i igualment seguí amb la vocació farmacèutica del seu pare. El mateix va fer Francina Armengol: estudiar Farmàcia i, en acabar la carrera, substituir el seu pare al front de l'apotecaria mentre ell fou batle d'Inca, per entrar, tot seguit, en el grup socialista del consistori illenc i ser-ne la portaveu.

—Vós que la coneixeu bé, com veis millor la vostra filla, de política o d'apotecària?
—De joveneta no hi estava gaire interessada, en la política. Va ser l'única de les tres filles que va voler fer Farmàcia. I va ser quan estudiava a Barcelona que s'hi va començar a interessar. Acabà la carrera molt jove i va tornar a Inca per substituir-me a la farmàcia els darrers anys que jo tenia el càrrec de batle. Però na Francina enyorava Barcelona. Mirau: ella és molt activa i de molt jove el que la motivava era el carrer. Parl de quan feia el Batxillerat: quasi mai no estudiava, però sempre treia excel·lents, així que jo no la podia renyar. Respecte del que em demanau, de moment jo la veig en política. La farmàcia és una feina passiva i ella, com dic, és molt activa, no sap estar aturada.

—Si és l'única filla apotecària, la vostra farmàcia ha de ser per ella? Quantes vegades li heu dit "deixa la política i jo em retir"?
—Mai no li he dit que deixi la política, sinó que faci el que més li agradi. La mare sí que l'hi diu qualque vegada. Na Francina no necessita la política per viure. La farmàcia és per a ella. Però de moment, la seva inquietud està en la política, és el que li agrada. Ha renunciat a moltes coses per la política; de fet, qui té vocació està dispost a renunciar. I ella, a més, ha fet una carrera molt ràpida, perquè, de ser portaveu del grup socialista a Inca, la vingueren a cercar i ja tot d'una la feren número dos de Francesc Antich.

—Tot i compartir ideologia, la vostra filla i vós enteneu la política de manera diferent?
—Tots dos pensam que la política és un acte de servei al ciutadà, i qualsevol cosa que afegeixis a aquesta màxima ho espenya. No diferim gens, en aquest sentit.

—I pel que fa la ideologia, tot i ser ambdós socialistes, teniu diferències?
—Jo sempre he estat d'una ideologia nacionalista d'esquerres. De fet, quan em formava a Barcelona, era molt pròxim a Esquerra. Jo treballava a l'Enciclopèdia Catalana i allò era un nieró de patriotes. Aquí, vaig ser fundador del PSM i després em vaig retirar fins que em vingueren a cercar els socialistes Joan March i Damià Ferrà Pons. Després vaig entrar a llistes com a independent i vaig acabar de batle d'Inca (entre 1991 i 1995). Na Francina ja de tot d'una la cridaren els del PSIB. Ella sempre ha estat dins l'ala nacionalista i més d'esquerres del PSOE. Sobretot li interessa el seu país, però, com a socialista, també és internacionalista i ha d'estar preocupada pel món i ser-ne solidària. Però ella és molt d'aquí i també se sent molt catalana, perquè ho ha viscut així.

—A casa es parla de política?
—Sempre se n'ha parlat. Jo som un veterà i de sempre n'he parlat amb les filles i, sobretot, amb la meva dona. Resulta que la meva dona és molt radical, ve del catolicisme progressista de l'OEC, un moviment que estava molt a l'esquerra. Ideològicament, la mare de na Francina està molt més a l'esquerra que nosaltres. De tota manera, la meva filla, amb la facilitat de paraula que té i amb què se sap guanyar tot un auditori sense cap paper, a casa és la menys xerradora. I de les coses del partit no en diu res. Si a ella li expliquen un secret, no el sabrà ningú.

—Com a política, com definiríeu Francina Armengol i com veis la seva evolució?
—És una persona molt compromesa amb els principis en què creu, és molt feinera i li agrada el contacte amb la gent. A més, té esperit de líder i no dubta gaire a l'hora de prendre una decisió. Té molt de caràcter. Respecte de la seva evolució, ara està molt més madura, més formada políticament. Si de tot d'una ja tenia facilitat de paraula, ara ho fa molt millor. La meva il·lusió és que li vagi bé i que el panorama polític que tenim canviï.

(Cristina Ros: "Jaume Armengol: «Mai no li he dit que deixi la política, sinó que faci el que li agrada»", Ara Balears, 25 d'abril del 2015, p. 10)