Jaume Armengol i Coll neix a Inca, Mallorca, el 15 de març del 1938.

De família benestant, l'avi fou alcalde d'Inca i diputat del Partit Liberal i el pare era farmacèutic i professor de química i ciències naturals a l'institut republicà, càrrec del qual va ser retirat en acabar la Guerra Civil. Realitza els estudis primaris a un col·legi de frares de la seva ciutat natal i durant la postguerra segueix els estudis a Inca fins que marxa a Barcelona a estudiar Farmàcia, continuant així l'estela acadèmica del pare. El fet de viure i estudiar a Barcelona, enmig de l'ambient polític i cultural de l'època, influeix molt en la mentalitat i en la ideologia de l'autor. Allotjat a la residència d'estudiants Sant Jaume, durant aquells anys és quan es comença a interessar per l'escriptura, ja que allà coincideix amb altres autors com Blai Bonet, Gabriel Ferrater o el gramàtic Eduard Artells. Més endavant també entra en contacte amb Llorenç Villalonga, cosí del seu pare i amb qui manté una gran relació.

L'any 1966 guanya el Premi Ciutat de Palma Gabriel Maura de novel·la per Els dies, obra que, amb tot, no es publicarà fins al 1998. El 1967 obté el premi Les Illes de Cantonigròs pel recull de poemes El Caminant Perdut, títol que apareixerà publicat el 1977 a l'editorial Berenguer d'Anoya. Després de guanyar aquests dos premis, deixa l'escriptura en un segon pla durant uns quants anys per dedicar-se a la família, a la feina de farmacèutic i a l'activisme cultural i polític.

Un cop llicenciat, durant els anys 1967 i 1968, treballa com a responsable de la secció de Farmàcia d'Enciclopèdia Catalana, aleshores dirigida per Jordi Carbonell. Posteriorment torna a Mallorca i, entre el 1976 i el 1979, és president de la delegació d'Inca de l'Obra Cultural Balear. Durant aquells anys també imparteix, clandestinament, classes de llengua i literatura catalanes. Amb l'arribada de la Transició, decideix participar de manera activa en la vida política de la seva ciutat i, d'aquesta manera, l'any 1979 es presenta a les eleccions municipals amb una candidatura independent d'esquerres i nacionalista. Entre el 1979 i el 1982 és primer tinent d'alcalde i president de les comissions d'Hisenda, Cultura i Sanitat de l'Ajuntament d'Inca. L'any 1980 és responsable de la retolació en català dels carrers de la ciutat i del Reglament de Normalització Lingüística. Posteriorment es presenta com a independent amb el Partit Socialista i, entre el 1991 i el 1995, és batle d'Inca.

Passats aquests quatre anys com a alcalde, torna a la seva feina de farmacèutic i reprèn la seva activitat literària. Així, publica les novel·les Que la terra et sigui lleu, de l'any 2002, Ombres de tardor, del 2008, i Camí de Tofla, del 2010. L'agonia dels noms, de l'any 2016, és el seu darrer títol publicat. En el terreny de l'assaig, l'any 2002 publica el títol Socialisme i Nacionalisme i, el 2005, La repressió a Inca: la República i la guerra civil.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.