Sovint, els literats –per dir-ho d'una o altra manera– de la meva generació han estat interviuats sobre la poesia de Verdaguer. Els qui tingueren el do del sentit crític contestaren admirablement. Jo, que no tinc aquesta capacitat, vaig contestar com un lector qualsevol, totalment normal. Que la meva generació literària ha llegit l'obra de Verdaguer no té ni el menor dubte. Sobre nosaltres, s'hi projecta encara l'onada del gran poeta que la seva aparició representà. Feia tants anys que no havia sortit en aquest país un gran poeta, que tothom quedà parat. Per fortuna, el fet es produí. Fou extraordinari. Fou una aparició per a tothom: per als savis i per a la massa. En la nostra literatura, fou importantíssim.

Volia dir simplement que Verdaguer és un gran poeta variable i que és un prosista d'una utilitat sense rival possible. I ja està dit.

(Josep Pla. "Verdaguer, com a poeta", dins Darrers escrits de l'Obra completa. Barcelona: Edicions Destino, 1992)