Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935-2014) poeta, sociolingüista, crític literari i traductor. Ha treballat com a editor i assessor editorial.

És considerat un dels més ferms cultivadors del realisme social en poesia, amb llibres com Com llances (1961), premi Joan Salvat-Papasseit, Cada paraula, un vidre (1968), premi Carles Riba, Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), premi Ausiàs March de poesia de Gandia, Leviatan (1984) o Encalçar el vent (1995). També és un dels introductors de la sociolingüística als Països Catalans, amb obres com L'escriptor català i el problema de la llengua (1968), Dues llengües: dues funcions? (1970), El fet lingüístic com a fet social (1973), premi Octubre-Joan Fuster d'assaig i L'ús del català: un futur controvertit (1990), entre d'altres. El 2009 es publica la seva obra poètica completa, Temps sense treva.

Ha estat assessor lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-2006) i del Gran Larousse català (1987-1993), director de l'Enciclopèdia de la llengua catalana (1999-2002), un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística i director de l'anuari Treballs de Sociolingüística catalana (1977-2002).

Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Francesc Vallverdú.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.