LA MEVA NIT

"... Le vieux monde taché comme la peau des vaches
Respecterait la nuit où mon soleil se cache."
Jean Cocteau

El meu sol mor en nit diferent de la vostra,
una nit per on va confiat el meu rostre,
una nit que els meus ulls han volgut fer obscura,
una nit sense grocs mascarells de paüra.
No perdéssiu el temps cercant el meu illot,
el sagrat temps d'omplir de monedes el pot:
si ho fèieu, el camí se us farà laberint,
i res no pagarà l'esforç del vostre sprint.
Sé que els vostres esguards també saben estels,
però no compreneu si hi clavo les arrels.
No hi ha en la meva nit cap lluna que il·lumini,
tanmateix n'han florit mil roses d'alumini.
La meva nit és lluny com l'horitzó en el mar
i els seus foscos miralls serveixen d'únic far.

1956

* * *

JURAMENT

Per a Joaquim Molas i Alfons Quintà,
que me'l van 'descobrir' dues vegades

Jo juro no blasmar el meu país minúscul,
per no haver, freturós, eixamplat el seu múscul,
ni maleir tampoc aquesta parla estreta
que entenen solament quatre gats i el poeta.
Prometo no enyorar països menys mesquins,
ni lliurar fel amarg de Catalunya endins.
Per testimoni, tu, lector de català:
tal dia com avui la recança se'n va.
He mudat simplement l'escala de valors,
perquè els desigs d'adob floreixen en temps llords,
perquè, després de tot, de terra en tinc sols una
i si vull ser estranger només em val la lluna.

1959