8

Tot ho he donat per un retorn al somni,
per un treball a la mida de l'home,
solcar conreus en una terra fèrtil
o navegar per un mar sense tràngol.
Em sé ancorat en antigues fondàries
en el repòs de les aigües de segles,
tot modelant la imperfecta figura
de l'animal que es sosté amb dues cames
i en el reflex del mirall vol refer-se.
No donaré ni un bri d'aquesta història
per remolins de joia fugissera,
LSD de somnis entre límits
teleguiats pel déu de l'or i l'Hades.
No puc tallar la corda que m'hi lliga
ni quedat sol a la ciutat que estimo
ni esdevenint estranyes les paraules,
que sempre he dit, en un cor de rialles.
Rebré l'escarn de l'il·lús i del neci,
em blasmaran per tenir la mirada
contra el dolor de la gran majoria,
i no entendran les coses més senzilles.
Esperaré la meva mort, indòcil,
no doblegat per la reviscolada
dels pretendents que criden en la fosca
contra el meu pas volgudament fidel.
No refiat, ni segur, en la petjada,
perquè el camí no es fa planer ni fàcil,
i, sempre hi ha paranys a les garrigues
per aturar l'embranzida més ferma.
Són passos clars d'una vida jugada
fins a la fi pel més llarg dels viatges
sense el consol de tenir res a canvi,
sinó l'amor per les petites coses,
per la claror del cel en una posta,
per un borral de feina ben deixada,
per un somrís d'unes mans endurides,
per un esguard encreuat en silenci
—teu, sobretot, compartint l'aventura.


Alguns poetes fan gran festa de la cordial amor que Penelope hagué a Ulixes, marit seu, per tal com en sa llonga absència no l'oblidà...

* * *

GLOSSA 6

"...io so bene che per la fame tu hai fatto ogni male."
Fioretti, XXI

"Són els hereus —recorden els diaris—
d'aquells qui fa trenta anys mataven frares."
Passem per alt el gros error històric
que aquests hereus són de bones famílies,
no dels vençuts, privats de l'alma mater,
i que tampoc —no hi ha res d'immutable—
no són iguals, al cap dels anys, els frares.
Posem, però, que per una vegada
hagi encertat la premsa la diana:
quin goig, llavors, perquè resultaria
no il·lús l'acord, no impossible el diàleg!
Trenta anys, Senyor, quina llarga memòria
per a aquell llop: els fills del Poverello
ja saben prou que la fam va fer el mal.

Març de 1966