8. Encalçar el vent
APARCIONS
Vingut el son, se'ns obre cada nit
el més secret viatge que ens endinsa
en la foscor. Potser entrarem al somni,
on el real resulta més tangible
que el dia abans, i els turments ens tenallen
enmig d'esglais que duren mentre el son
s'ensenyoreix de tots els nostres actes.
D'altres moments, el viatge ens emmena
a un bell indret, oasi de delícies
o paradís de plaers prohibits,
i el despertar no ens regala la calma
que ve després d'un malson, sinó pena
i enyor, potser, per la felicitat
que s'ha esvaït. Però el son no sols duu
turment o goig en la boira dels somnis,
ja que sovint, si encara som sensibles
a un bri de llum, quan la son ens abraça,
sentim a prop el segell de l'abisme.
(14-III-1995)
RENOVANT VELLES PARAULES
Per a Rafael Alberti
Què puc dir de la font
d'on les meves paraules
un dia van rajar?
Què puc dir de les ales
que lliuraren al sol
la meva impaciència?
Què puc dir d'un camí
que hauria volgut fer
si hagués nascut a Cadis?
És com un llibre antic
o com un vell paisatge
revifat per l'esguard,
o una veu coneguda
molt endintre de mi
amb records d'infantesa.
«L'home refet per versos
que s'obren cap al món
com un gran finestral...»
Què puc dir d'un poeta
amb qui em lliga el silenci?
(6-IX- 1982)
Vingut el son, se'ns obre cada nit
el més secret viatge que ens endinsa
en la foscor. Potser entrarem al somni,
on el real resulta més tangible
que el dia abans, i els turments ens tenallen
enmig d'esglais que duren mentre el son
s'ensenyoreix de tots els nostres actes.
D'altres moments, el viatge ens emmena
a un bell indret, oasi de delícies
o paradís de plaers prohibits,
i el despertar no ens regala la calma
que ve després d'un malson, sinó pena
i enyor, potser, per la felicitat
que s'ha esvaït. Però el son no sols duu
turment o goig en la boira dels somnis,
ja que sovint, si encara som sensibles
a un bri de llum, quan la son ens abraça,
sentim a prop el segell de l'abisme.
(14-III-1995)
* * *
RENOVANT VELLES PARAULES
Per a Rafael Alberti
Què puc dir de la font
d'on les meves paraules
un dia van rajar?
Què puc dir de les ales
que lliuraren al sol
la meva impaciència?
Què puc dir d'un camí
que hauria volgut fer
si hagués nascut a Cadis?
És com un llibre antic
o com un vell paisatge
revifat per l'esguard,
o una veu coneguda
molt endintre de mi
amb records d'infantesa.
«L'home refet per versos
que s'obren cap al món
com un gran finestral...»
Què puc dir d'un poeta
amb qui em lliga el silenci?
(6-IX- 1982)