EPIGRAMA VI

"...Quid Nerone peius?
Quid thermis melius Neronianis?"
VII, 34.

Ai del qui dubti de l'astre fulgent de Neró!
Terra, tremola de l'urc que gombolda els seus actes,
homes, temeu aquest déu de sortós alçament!
Sempre té la fortuna de cara, i és hàbil
com la guineu, també com el tigre implacable.
Ha situat l'alçaprem en un fulcre on l'esforç
prou li resulta eficaç. L'engany s'endevina,
molts han comprès el seu bast tripijoc —i Neró,
ara i tostemps, continua regint els seus pobles,
fent, al costat d'aqüeductes, camins i hospitals
(temps n'hi ha hagut, per pensar-hi!), dogals i presons,
crims de perdó inassolible que els anys finalment
tapen amb crostes d'oblit del comú desesper.

* * *

AQUEST SECRET

Per a Vicent Andrés Estellés

"No sé què dir que em fartàs d'haver dit."
Ausiàs March

Com ho diré si tot intent avorta
just al moment de néixer les paraules?
Aquest neguit que a tothora ens rosega,
aquest callar que és rebel al silenci,
aquest fracàs de coses que s'escapen
en el parany d'haver-ne copsada una,
aquest fugir pertinaç de nosaltres
s'ensenyoreix com la nit implacable
del nostre esforç sense horitzó ni estrella.
Però, tossuts, persistim en la cursa,
adelerats per destins enganyosos,
servents del mot, creients de la paraula,
esperançats en l'alta recompensa
d'aconseguir finalment el domini
d'aquest secret, d'aquesta il·lusió,
d'aquest estel fugaç, la poesia.

Agost de 1973