L'autor defineix aquest conte com una història inventada —tot i que inspirada en la mitologia clàssica—, sobre l'origen d'alguns vents, concretament dels vuits únics vents que reconeix el refranyer català: llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal.

Un vents d'allò més entremeliats fins que el déu Èol, tip de tant d'enrenou, els va tancar dins d'una cova. Milers d'anys més tard, els va encabir en un bot i els va regalar al grec Odisseu, per ajudar-lo a tornar a Itaca.

Il·lustrat per la Montse Ginesta, el llibre ha estat editat per Editorial Empúries dins d'una nova col·lecció que no fixa edat recomanda de lectura, per no condicionar aquesta, encara que el llibre va clarament adreçat a un lector infantil.