EL SEGREST DE LES XUFLES

"L'argument detectivesc és seductor. En començar-lo a llegir vaig pensar en el clàssic Emili i els detectius".

(A. Ribas. La Fura, 12 de gener de 1990)

"...una novel·la d'aventures de colla més que digna, que sorprèn per la coherència, la riquesa de recursos, l'humanisme que desprèn."

"Tot ens va submergint en una atmosfera de tendresa, d'altra banda gens gratuïta, que és una de les troballes de l'obra."

(P. Martí. Diari de Barcelona, 27 de gener de 1990)

* * *

EL NOI DE MASSA LLUNY

"Estilísticamente, la novela usa el recurso de la escritura en presente de indicativo, lo que sin duda le confiere una fuerza descriptiva muy similar a la de los mejores trhillers televisivos."

(El Periódico, 23 de febrer de 1994)

"Un humanisme que trobem en els personatges centrals, en les situacions que viuen, en l'ensenyament de l'obra, ben actual, ja que és un cant a l'antiracisme i a la xenofòbia".

(P. Martí. Escola Catalana, juny 1994)

* * *

LA NIT QUE VAN PLORAR PER MI

"Obra de gran elaboració i qualitat, no gaire freqüent [...] en el món de la literatura juvenil"

(El 3 de vuit, 10 de maig de 1996)

"Xavier Hernàndez [...] trenca esquemes lingüístics i formals. [...] cal valorar el risc entre tanta religiositat literària i lingüística imperant"

(A. Sotorra. Avui, 20 de juny de 1996)

"Alguns personatges parlen el registre característic dels joves, mots directes i estripats que defineixen excel·lentment el seu perfil"

(Gran Penedès, febrer 1997)

"...és una novel·la molt singular, feta de retalls narratius que obliguen el lector a fer-ne una lectura seguida i un xic accelerada".

(A. Parés. Escola catalana, març 1997)

"...el llibre transmet una sensació que avala molt clarament el que sabem de l'argot juvenil".

(J. Solà. Avui, 28 de maig de 1998)

* * *

COM LA TERRA VOL LA PLUJA

"El text [...] està escrit tal com parla i escriu la gent jove d'avui, amb les seves metàfores descarnades, el seu lèxic axaronat, i manifestant sense embuts les pulsions sexuals. I, en el fons, mostrant l'etern anhel de felicitat que és l'embranzida del viure".

(A. Ribas. La Fura, 7 d'abril de 2000)

"A Com la terra vol la pluja hi ha, sobretot, paraules i sentiments esdrúixols. I hi ha una cosa que costa un colló de mico, que diria el Pipo: versemblança".

"El Xavier Hernàndez ha fet un gran esforç lingüístic. Ha volgut fer parlar un noi de disset anys. I se n'ha sortit".

(J. Llavina. El 3 de vuit, 7 d'abril de 2000)

"Todo un ejercicio lingüístico y estilístico es el que nos ofrece Xavier Hernàndez con este relato intimista, en primera perona, que explora los sentimientos y las vivencias de Albert, un chico de 17 años"

(CLIJ, juny 2000)

* * *

ELS VENTS, QUE ELS TANQUIN!

En aquest cas, Hernàndez, professor de Llengua i Literatura a l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca ha optat per una narració que explica la creació dels vents i com aquests fenòmens meteorològics s'escampen pel món. Com sempre que s'adreça a futurs lectors, l'escriptor vilafranquí ha optat per un estil amè i engrescador i una temàtica que resulti atractiva a uns joves lectors per als quals, cada nova pàgina, pugui ser una descoberta.

(J. Romeu. El 3 de vuit, 22 de març de 2002)

"Dotze contes brevíssims que aproximen els lectors més joves al món dels clàssics i les seves peripècies."

(Avui, 14 de novembre del 2002)

"Una narració sobre l'origen i el caràcter dels vents plena d'imaginació [...] relat ric en imaginació i personatges de l'Olimp, [...] una crònica en la qual l'autor et situa en la tramoia del temporal i enmig del comportament dels vents quan bufen per tots els seus vuit angles de tir."

(A. Ribas. La Fura, 10 de maig de 2002)

* * *

SI LA PAULINA S'ENFADA, EL RIURE SE LI ESCAPA

"El conte té un gran interès, en tant que utilitza una anècdota divertida i de caire fantàstic per tractar de forma metafòrica i dolça el tema de l’enuig i de la conveniència de somriure i ser feliç."

(A. Laudo. Faristol, novembre 2002)

* * *

LA CASA ADORMIDA

"...una antiga i imponent casa pairal que des del primer moment captiva el jove protagonista del relat, el Pol, un noi de 13 anys que s'acaba d'instal·lar amb la seva família a les Ferreres..."

(J. Romeu. el 3 de vuit, 8 de novembre de 2002)

"Tot el relat es llegeix pla, bé i de gust. [...] Xavier Hernàndez [...] explica aquesta història amb un llenguatge ric, treballat i amb una amplada notable de recursos estilístics. [...] l'exercici literari pren embranzida en saber combinar en un mateix paràgraf i en una mateixa oració sintàctica, el relat en tercera persona amb el monòleg interior del jo del protagonista."

(A. Ribas. La Fura, 24 de gener de 2003)

* * *

OPERACIÓ SALVAMENT

"...les aventures d'en Guillem, un nen que pensa que pot veure acomplert un dels somnis de la seva vida —tenir una mascota— quan una gateta embarassada que cerca aixopluc es presenta a casa seva..."

(La Fura, 21 d'abril de 2006)

* * *

EL JOC DE LA GUINEU

"...per bastir una de les trames [...] ha utilitzat la història del crim de Foix, és a dir, el robatori i assassinat del rector de l'església de la Mare de Déu de Foix que es va produir a la darrera dècada del segle XIX."

(J. Romeu. el 3 de vuit, 27 d'octubre de 2006 )

"...Xavier Hernàndez aconsegueix de combinar amb precisió de rellotger dues trames diferents que conflueixen en el protagonista i narrador, l'Iu Quatrecases Pérez."

(P. Martí. Escola catalana, octubre 2006)

"Una sortida de colònies, un joc i un enigma per descobrir s'enllaçaran amb un misteri d'anys enrere que es resoldrà gràcies a la destresa d'un jove eixerit."

(M. Fàbregas. Faristol, novembre 06)

* * *

PIC, REPIC I REPICÓ: ÉS FESTA MAJOR!

"Aquest és el títol del llibre de Xavier Hernàndez amb il·lustracions de Lluís Masachs, on amb paraula i imatges dibuixen la festa major de Vilafranca."

(7 dies, 26 d'agost de 2008)

"... tot tractat amb tanta llibertat literària que tan aviat parlen els balls i prenen vida els objectes com hi ha reflexions i veus interiors, pensaments i dites, trossos d'història, narradors i diàlegs. I molta poesia."

"Són 26 capítols que descriuen els balls, els castells, el sant, la novena, l'entrada i els goigs."

(A. Ribas. La Fura, 29 d'agost de 2008)

"I encara més barreges, la de la ficció amb la història i amb la realitat actual de la festa major, una estructura que ha sabut aplicar amb bona mà Xavier Hernàndez."

(C. París. el 3 de vuit, 28 d'agost de 2008)

"...el que més admiro d'aquests escriptor penedesenc és la força del seu llenguatge [...] en obres anteriors ha demostrat el domini dels diferents registres, fent de la seva una obra d'una riquesa lèxica que el caracteritza."

(A. Ruiz. Espurnes literàries, Ràdio Vilafranca, setembre 2008)

* * *

EL FOC DELS DÉUS

"El mite aproxima el mite al lector jove tot fugint de relats historicistes i erudits"

"I el mite es converteix en una història detectivesca i màgica: el foc ha desaparegut, s'ha apagat de cada llar [...] de cada poble"

(A. Ribas. La fura, 27 de febrer de 2009)

"Aborda temes tan universals com les disputes entre pobles veïns [...] i reflexiona sobre la mort en aquesta esplèndida aproximació al mite de Prometeu"

(La fura, 6 de març de 2009)

"fer sentir la història com si fos nova, gràcies al llenguatge modern, amb riquesa de registres i un sentit musical de les frases"

(C. París. el 3 de vuit, 20 de març de 2009)

"Aquesta obra té dos encerts inqüestionables. Un: acostar la mitologia grega als joves d'una manera desimbolta i propera. Dos: un excel·lent treball de llenguatge en el qual l'autor desenvolupa diverses estratègies d'estil [...] fent-nos passar per moments en què ens sembla estar llegint literatura homèrica"

(Anna Díaz-Plaja. Faristol, núm. 64, juny 2009. Llegir el comentari sencer)