La Paulina és una nena una mica geniüda, que sempre n'està fent alguna. Sovint juga amb la seva nina Lilí, bé a les senyoretes, bé a les senyores que van a comprar. Un dia, per exemple, va voler que la Lilí s’aprengués tan sí com no tots els gargots que ella mateixa li havia escrit a la pissarra; un altra, que s'aguantés dreta per esperar l'autobús.
La Paulina sempre s’enfada molt quan s'adona que la Lilí ni s'aprèn les coses ni sap esperar-se dreta. Llavors agafa la Lilí, la renya i la castiga de valent.
Per causa de tantes enrabiades com agafa, la Paulina sempre va tota plena de mal humor i mai no riu. En té tant, de mal humor ficat a dins, que, el seu riure, un bon dia, cansat que aquest mal humor no el deixés cabre a dins de la nena i, també, tip i fart de no servir mai per res, li va marxar i se’n va anar a dins d'un saltamartí perquè "si més, jo hi estaré ample.
En endavant, els nens ja no volien jugar amb la Paulina perquè era una nena que mai no reia. Fins que al final, la pobra Lilí, compadida, va anar a veure el riure perquè se li tornés a ficar a dins.



—"Bé, vaja, que estava tan i tan enfadada que si hagués pogut ho hagués engegat tot a rodar.
Arriba ara el moment de tornar a parlar del riure de la Paulina.
El cas és que aquell dia, ell, a la vista de tant d’enfuriment i de tanta exageració, va ben perdre la paciència de totes totes.
Així, mentre que els crits de la Paulina anaven i tornaven —ara de cap a les bledes, adés de cap al davantal—, aquest riure que diem, finalment tip i cuit de tants mals humors i de tantes males cares i més que fart, refart d'estar-se sempre tan quiet i tan per totes bandes oprimit, va començar a decidir que ja n'hi havia prou.
S'estava adonant que dins de la Paulina ell no hi tenia lloc, si més no en aquells moments en què se sentia pitjor que sardina en llauna de vinagre. En fi, que estava segur de ser el més premut i amarg dels riures i no en canvi el gran riure que hauria pogut ser, tan ample, tan alegre.
Perquè s'ha de saber que si aquell riure hagués pogut esclatar en riallades, si la Paulina no hagués estat tan capsigrany i l'hagués deixat anar lliure i feliç, el seu dringar com campanetes d'alegria de seguida s'hagués encomanat a tothom, que ell era un dels riures més riallers i contagiosos que hi ha, un d'aquells que fa que la gent comenci i no pari i vinga a riure, un d'aquells, en fi, que fa que tothom se senti tan feliç."