En una literatura plena de fórmules, de receptes per guanyar premis, sobta que una novel·la com Voleriana haja estat guardonada (tot i que no sobta tant si és el Documenta). Al cap i a la fi, una novel·la que s'estructura a partir d'un poema, que alterna veus narratives sense cap avís previ, i que té com a elements fonamentals un poble i un escriptor que no existeixen és, si més no, poc freqüent. Ara bé, el món literari de Company no es construeix amb l'acumulació de dades xocants, sinó amb el fet d'integrar-les en un tot coherent i elaborat fins a extrems impensables.

[...] Potser això és l'obra de Company: una literatura que, després d'haver arribat allà on arriben ben poques –amb un barroquisme i un domini de la llengua gairebé impecables, amb una capacitat per descriure sentiments o amb la creació d'una temporalitat pròpia que fa parlar els morts ("un temps fora dels dies")–, és capaç de negar-se a si mateixa i a qualsevol altra, també com ben poques. El resultat és, sens dubte, un dels millors exponents de la literatura voleriana contemporània.

(Felip Tobar. "Els volerians pel món", El Temps, desembre de 2002)