Els relats bas­culen entre la ironia i la tra­gèdia, entre la tendresa desolada i el sarcasme. Una línia, fet i fet, molt separada de l'estètica dels contes de Quim Monzó, domi­nant fins fa no res. El narrador valencià parteix de la vida quoti­diana i de personatges anònims per mostrar-nos una realitat con­fusa, reblerta de zones d'ombra, d'equívocs i de sorpreses, de so­breentesos i de paraules carrega­des de vivències. Per mitjà de petits gestos i de detalls realis­tes, del pes absolut de l'atzar, ens trobem davant d'uns personatges commovedors, que encarnen vides trencades i somnis frus­trats, però mai no són uns individus resig­nats; s'agafen a una passió o a un desfici existencial per interrogar la història i viure amb intensitat la seua peripècia vital. Aquesta és precisament la força dels dos relats llargs, Marxa enrere i Lawn tennis. Aquest últim, que dóna títol al llibre, és amb tota certesa el més redó i entranyable, i narra la vida d'un home gran fascinat pel tennis. El seu relat inclou un repàs vivaç de les tècniques i de la història del tennis del segle vint. Però és alguna cosa més: per a ell, el tennis va lligat a la història política, a l'amistat frustrada, i sobretot a un somni engrescador: haver volgut acabar un partit interromput pel final de la guerra. Amb Lawn tennis Salvador Company s'aferma com un narrador notable amb capacitat per a contar històries de veritable interès.

(Francesc Calafat. "De la memòria o del passat", El País. Quadern, 10 de febrer de 2005)

***

L'originalitat de Lawn tennis, doncs, no està en la temàtica ni en el gènere novel·lístic a què s'adscriu clarament aquest recull. El gènere històric, centrat en els motius de la Guerra Civil, la postguerra i la transició, ha estat sovintejat a bastament pels nostres escriptors, i, val a dir, ha donat algunes de les obres més reeixides de les darreres dècades – recordem si més no. Dies meravellosos de Jordi Coca, o la més recent Pa negre d'Emili Teixidor. La gràcia del recull de Company, però, rau en el tractament estructural amb què presenta les seues narracions. Un tractament que arriba a la màxima expressió en la peça que dóna nom al recull: Lawn tennis.

[...] A Lawn tennis Salvador Company ha teixit quatre històries amb les millors armes narratives. Les ha dotades d'unes carcasses estructurals perfectament travades. Les ha fornides d'elements argumentals que són d'interès pel lector actual. I les ha revestides d'anècdotes que les enriqueixen temàticament - i també des del punt de vista de l'estructura narrativa. Tot plegat fa un conjunt de relats molt ben reblats, que enllaça amb la millor tradició de contistes catalans contemporanis i que aferma i consolida la manera de fer d'un narrador que ens proveeix ja, i esperem que ens proveïsca en un futur, de bones històries.

(Juli Capilla. "Vides Truncades", Levante-emv, 25 de febrer de 2005)