L'elegància, la precisió, la sofisticació i el refinament són les característiques principals de la prosa de Salvador Company, i constitueixen les senyes d'identitat d'una escriptura que, amb aquest Lawn Tennis, s'endinsa amb exigència pel territori dels matisos. L'autor ens proposa aquí quatre relats que basculen entre la ironia i el drama, entre la melanconia i el sarcasme, entre la meticulosa pintura d'atmosferes i la rica profunditat psicològica dels personatges, entre una lleu tremolor emocional i una certa serenitat estoica, fins a esdevenir peces modèliques d'una forma d'entendre la literatura en què la preocupació per l'estil ocupa una meitat de la tasca de l'escriptor. L'altra meitat consisteix en una no menys fonda preocupació d'ordre moral que converteix l'exploració de l'ànima humana en el tema –i alhora l'objectiu- principal de l'obra de Salvador Company.

És per aquest motiu que les quatre històries contingudes a Lawn Tennis admeten un mateix resum argumental. La catàstrofe de la Guerra Civil espanyola, i sobretot els densos silencis i els oblits voluntaris o involuntaris que s’han generat al seu voltant, són revisats i posats en qüestió des del moment actual per uns personatges que senten l’afany de reconstruir la veritat sobre el passat per poder entendre millor el seu present. Una partida de tennis sobre herba interrompuda pel vendaval de la història, una senyora diputada que descobreix que ja no pot continuar més amb la comèdia parlamentària, una víctima de la por, l'estraperlo i la casualitat o un suïcida que deixa una bella i dolorosa herència, són uns dels tants possibles punts de partida per a aquests relats commovedors i admirables, que, alhora que ens interpel·len sobre la nostra pròpia vida, ens obsequien amb els alts plaers de la bona literatura.