L'obra [La dama enamorada] se'ns presenta com un típic producte del modernisme, dramatitzant un fet viu, apassionat, on els sentiments tenen el paper protagonista i un dels personatges tipifica tota una actitud estètica i vital, duta, en alguns aspectes, a les darreres conseqüències. Si ens sobta el to excessivament vitalista carregat, negre de l'assumpte, recordem que Puig i Ferreter s'inicià en un dels grups de la "bohèmia negra" modernista, tan allunyada de la "bohèmia daurada", d'un Rusiñol, per exemple."

(Guillem-Jordi Graells. "Notes per a l'estudi de La dama enamorada", dins d'Estudios Escénicos, núm. 14, p. 76. Barcelona: Institut del Teatre, 1971)