"Si bé el modernisme troba a Barcelona una fornal propícia per a totes les experiències, la figura més important del drama regeneracionista sorgeix entre un grup d'artistes i intel·lectuals del Baix Camp, els quals convergeixen i es comencen a fer conèixer a Reus. Així, Joan Puig i Ferreter [...] mena des de molt jove una vida dictada per impulsos i rampells que el reboten d'una banda a l'altra: des de l'intent de suïcidi de 1899, fins a l'estada a França, concretament a la Borgonya, entre 1902 i 1904. El seu teatre, que reflecteix a través de diverses decantacions, les peripècies biogràfiques de l'autor i, sobretot, la seva personalitat, és marcat també per la influència d'Ibsen."

(Xavier Fàbregas. Història del teatre català. Barcelona: Millà, 1978, p. 200)