"Com ell [Proust], a través d'una autobiografia d'anàlisi íntima i implacable, Puig i Ferreter, egocèntric, matusser, ingenu, però enardit per una voluntat de ferro, volgué donar una visió completa de tota un època, la de la Catalunya del seu temps. [El pelegrí apassionat] es tracta, efectivament, d'una novel·la amb clau, i sota els noms de Benigne, Gentil, Comparet, Llavaneres, etc., s'hi revelen els de Plàcid Vidal, Ventura Gassol, Companys, Ferran Canyameras, per citar únicament exemples ben diversificats. L'obra havia de tenir, però, entitat per ella mateixa, sense necessitat de sobreentesos, i l'autor volgué assegurar el tret seguint a cada moment el model literari d'alguns dels seus autors predilectes."

(Josep M. Benet i Jornet. Estudios Escénicos, núm. 14, p. 68. Barcelona: Institut del Teatre, 1971)