Tot és senzill car és pura aparença
joc acordat entre vells tafurers
que saben prou que tota recompensa
els servirà per aviciar-se més.

Així el meu mot contra la teva ofensa
—ens has deixat i ho diuen pels carrers—
és com la neu que apura la defensa
quan sap que el sol desplega els seus velers.

Imatge i mot. On ets, Realitat?
Enllà del cos sols resta la paraula
guardada al fons del capell d’un orat.

El càntic nou és camí de callat
on res no cal: ni cobrellit ni taula
per mirar endins on neix la llibertat.


A Joan Vinyoli, in memoriam

(Del llibre Signe i desig)